#15M #nolesvotes #democraciarealya #acampadasol #acampadabcn #bcnresiste...
Tots aquests "tags" de twitter s'han fet famosos arreu del mon i fora de la xarxa i, a més, dubto que algú desconegui tot el que ha passat aquestes últimes setmanes en referència a aquestes etiquetes.
Tot va començar setmanes abans del 15 de maig, quan a Madrid es va dur a terme una manifestació "en nom" dels joves que son ni-ni en contra de la seva voluntat: ni poden treballar, ni es poden independitzar, ni poden fer res perquè el sistema polític i económic els ha abandonat a la seva sort després d'anys d'inventar-se beneficis en conceptes que per si sols no en tenen (a Espanya, bàsicament, la construcció).
Després, el 15 de maig, es va globalitzar la manifestació a tota la societat espanyola, "Democracia Real Ya" apareixia i ho feia amb força: polítics corruptes que no pateixen conseqüencies per els seus actes, polítiques totalment contraries a la societat, sistema d'eleccions que només serveix perquè els que manen continuin manant, polítics que retallen els drets del poble, retallen també els diners destinats al poble, però no duben en cobrar cada any unes pensions milionaries a més de les pensions que cada un ja té per la seva feina "real", caixes que han de ser rescatades perquè han donat més diners dels que tenen (i els han donat perquè la classe política ho ha permès), bancs que tanquen els ulls davant uns clients que estan pagant els mils de milions de beneficis que tenen anualment...
Aquí la manifestació va ser una mica més sonada, però "estranyament" els mitjans de comunicació van donar menys cobertura a la noticia que a la manifestació dels joves sense futur. Per alguna "causa desconeguda" als mitjans de comunicació no els feia por parlar de joves parats però si que els feia por parlar de gent de totes les edats i origens renegant d'uns polítics nefastos i que mai han representat al poble. És que diaris i cadenes de televisió/radio tenen contactes amb la classe política? Segur? No ho hauria dit mai, ves per on...
Immediatament va caure "la bomba". A Puerta del Sol els manifestants s'hi van quedar. I no per fer merder, com sol passar quan acaba una manifestació i apareixen els energúmens de torn. S'hi van quedar simplement per demostrar que s'hi podien quedar. Que no fa falta ser un lladre, un extorsionador, un terrorista de barri... per poder lluitar per un objectiu noble: que la democràcia torni a ser del poble i ja és prou llastimós que s'hagi de lluitar perquè el "govern del poble" sigui del poble...
Aquí va apareixer #acampadasol, la primera, el pilar que ha permès erigir la resta d'acampades de l'estat: barcelona, sevilla, valencia... En 3-4 dies pràcticament totes les capitals de provincia i moltes altres ciutats amb suficients habitants ja teníen el seu campament muntat, amb manifestacions multitudinaries i asamblees. Amb més organització entre desconeguts que no fa ni 2 dies que es coneixen que entre els integrants d'una càmera de govern després de 4 anys de ser tots els mateixos.
Comença la por de la classe política. Per veure perillar el seu gran sistema de vida? Evidentment que no, no pensen fer cas a ningú, menys a uns "joves, parats i jubilats tirats en quatre places". Simplement tenen por perquè s'acosten les eleccions municipals i les de moltes comunitats autònomes. Aquestes eleccions son una prova de foc, un camp de proves on sabrem què pot passar d'aquí a un any amb les generals... Recordem que junt a #DemocraciaRealYa també hi ha el moviment #NoLesVotes, que intenta fer saber a la gent que votar a un grup parlamentari simplement per fer perdre al contrari és entrar en el seu joc, perdre tota capacitat d'elecció real i, en definitiva, submergir als grups polítics "no clásics" en un pou de merda que han estat cabant amb moltes ganes PP, PSOE, CIU, PNV...
Aquí tots intenen fer-se amics dels que ja s'anomenen "els indignats". El que no acaben d'entendre és que precisament el que s'intenta evitar és això, que la classe política vulgui fer creure que està amb nosaltres, amb el poble. Hem crescut amb una democràcia precària, necesaria fa 30 anys, quan hi havia el perill de recaure en un estat totalitari, però que els que tenim 35 anys o menys hem vist que no serveix absolutament per res més que no sigui fer viure millor als quatre inútils que diuen governar-nos. No ens enganyaran, cap polític (els que poden viure de la política) representa el poble des de fa dècades i si n'hi ha hagut algun la resta se l'han menjat perquè nosaltres no poguessim veure que hi havia un sistema polític "digne" al que poguéssim accedir.
Altre cop els mitjans de comunicació "d'una sola direcció" son més inútils que un congelador en ple pol sud. Radios, televisions i diaris obvien totalment el fet que milers i milers de ciutadans estiguin dormint al carrer per demostrar la indignació cap a un sistema polític podrit. Tret d'algún diari digital la única informació decent arriba (als que la busquin) via twitter i facebook. Amb els hashtags de cada acampada o amb grups creats per l'esdeveniment qualsevol es pot mantenir informat. Desgraciadament només ho fa qui vol, no qui pot, ja que molta gent no té el coneixement o les eines per informar-se a través de mitjans diferents als clàssics. En aquest punt diaris i televisió fan molt de mal ja que els mitjans "afins" a l'anomenada esquerra espanyola (aixó fa anys que no existeix) passen olímpicament de l'asumpte mentre els mitjans "de dretes" ataquen les acampades com a "comunes hippies antisistema".
Desgraciadament aixó implica una desinformació impressionant i totes les manifestacions, tot i que son apartidistes (no van ni a favor ni en contra de cap partit, simplement van en contra de tots els que volen fer perdurar el sistema actual -que per al·lusions son TOTS-), sembla que han funcionat de poc. En unes eleccions, que jo diria no tenen precedents, el vot de càstig a tots els governs que no son de dretes és dramàticament exagerat. Els votants han entès que les manifestacions eren contra el govern i els manifestants han perdut la primera batalla, la d'intentar que la gent fos conscient de la necessitat de lluitar a favor de les propies idees (siguin quines siguin) en comptes de castigar als que no les comparteixen. Per sort per als acampats les eleccions han passat i el seu missatge pot ser que s'escolti més clarament, no hem d'intentar canviar el color polític de les urnes, hem d'aconseguir que les urnes siguin el lloc on nosaltres escollim, no el lloc on 4 grups polítics subhasten els nostres vots.
Després de les eleccions les acampades continuen, sense la força del cap de setmana anterior, però no desfalleixen, continuen al peu del canó, fent el que han de fer i per la rao que es fan: per conscienciar a la gent fora de les eleccions, fora dels partits i fora de les urnes, simplement fer-los pensar per si mateixos.
Tot fins divendres al matí. Per ordre d'un senyor anomenat Felip Puig (caricaturitzat a Polònia com a un ésser dèspote i sense escrúpols, que trepitjaria a tothom qui no li agradés -cosa que sembla que tothom a donat com a certa, per tant algo de real deu tenir, oi?-) dona ordre de netejar Pl Catalunya de Barcelona a qualsevol preu. En un escenari lógic el dijous s'hauria demanat a les acampades que abans de dissabte (1 dia sencer) no hi haguéssin objectes contundents o perillosos, per evitar que, en cas de manifestació esportiva deguda a la victoria del Barça a la Champions, pogués haber-hi aldarulls de caire violent i perillós. En aquest escenari lógic els acampats haurien deixat les "carpes" amb el material bàsic, haurien retirat bombones de butà, eines, material d'oficina, petits mobles... Per tal d'evitar problemes i poder continuar pacificament.
Contrariament a la lógica (quina novetat, oi?) la conselleria d'interior decideix avisar amb 2 hores d'antelació i sense deixar temps a la reacció per part dels manifestants. Això provoca un efecte més que previsible: els "indignats" protegeixen alló que els ha costat muntar, el que han rebut gratuïtament per part de companys de causa que no podien estar allà, el que els permet continuar amb la seva lluita pacífica. I com lluiten? Simplement evitant el pas de vehícles, creant una paret humana. Però recordem que el desallotjament encobert (posar l'excusa de la seguretat ja era por creïble, que l'excusa fos la salubritat ja era totalment absurd) s'havia de dur a terme si o si. Així que sense tallar-se un pel els grups d'antiabalots carreguen contra els manifestants.
Deixant de banda qui ha tirat la primera pedra... algú recorda algun cas en el que en un país democràtic del primer mon policíes d'uniforme i "acuirassats" carreguin contra una majoría pacífica? Que en algun punt hi havia gent muntant gresca? no dic pas que no, però què hi té a veure la gent asseguda? Poden donar mil escuses, ningú se les creurà, i menys sortint de la boca de Felip Puig, un home que destila falta de confiança per tots els seus porus.
Després passa el que havia de passar, les manifestacions passen a ser algo personal. Ja no és una classe política que viu en el seu mon, la classe política acaba de demostrar que no vol que existeixi aquell que els critiqui. Hem passat d'un estat de dret (o sigui, els polítics es creen els seus drets mentre a la resta només ens queden deures) a un estat de confinament (o sigui, els polítics confinats en els seus privilegis i nosaltres obligats a no acostar-nos-hi)
Ara mateix els partits polítics han deixat de ser amics dels indignats, els tracten com a merda i els prenen per inutils. Llàstima que les promeses polítiques no siguin com la publicitat, que és legalment un contracte amb el client potencial. Si algun dia les promeses polítiques fossin d'obligada execució sota amenaça de causes penals podriem arribar a veure algun polític sensat? Tot i així ho dubto, però bé, sempre queda l'esperança, oi?
