Frikisme musical... al youtube

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/31/2008

Son gairebé 3/4 de 3 de la nit, el cervell no em funciona ni al 1% i a més fallo una de cada 3 lletres que escric, peró ara mateix haig de fer aquesta entrada perquè... em surt del coll***, aixi de simple, jeje

Bàsicament m'he trobat al cotxe escoltant la cançódel fantasma de la ópera i una "amiga" ha dit que era una cançó molt friki (realment no se si ha dit exactament aixó, pero amb el "pet" que porto tampoc és massa rellevant...).

Començarem per el que jo crec que és el grup més "estrambòtic" que escolto: 3 o 4 tius (no és que no ho sàpiga, normalment son 4 peró un dels integrants de vegades no hi és, jeje) amb els seus respectius violoncels tocant Heavy Metal... inicialment eren covers de Metallica, més tard van passar a tocar peces pròpies, peró sempre han tingut un lloc per posar altres covers. En aquest cas un de clàssic: In the Hall of the Mountain King de Edward Crieg:



El següent és la raó d'aquest post: The phantom of the Opera de Sarah Brightman i Michael Crawford (en realitat ella te versions per parar un tren...) Tot i així us poso la versió amb en Banderas (sisi, el nostre ZORRO) ja que m'agrada molt més la introducció amb l'organ i els coros (tot i que no tant la veu d'ell):


El tercer no és conegut. Bé, el que no és conegut és l'interpret, la cançó és coneguda com la que més... El Cànon en D de Pachelbel. Si busqueu per youtube en trobareu molts d'interprets, aquest en concret no se ni qui és pero fa servir la versió més utilitzada de la partitura per guitarra elèctrica(feta per un tal JerryC) que podeu veure només de començar el video:


Tampoc podem oblidar la magnífica parodia/queixa sobre el cànon de Pachelbel

I acabem aquest repàs (a mi se m'està fent etern amb lo que tardo a escriure... jaja) amb una gran peça digne d'un mestre. Una barreja de ritmes, cançons i melodies dutes a terme amb un violí i uns plats de DJ... A aquests dos faria falta fer-los un monument:



I per ara ja plego, que el meu cervell no està per pensar-ne cap altre (aquestes 4 les tinc en un CD al cotxe i per aixó les recordo que sinó...) i ja es fa tard (he començat a 3/4 de 3 i ja son 1/4 de 4... mare meva)

Disfruteu dels videos com he fet jo (si us agraden els estils) i sinó feu altres coses, que ningú us obliga a entrar aquí, jeje.

Firefox 3 Download Day

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/30/2008

Aixi han batejat la gent de mozilla el dia que es posara per descarregar la versió definitiva del firefox 3.

Ja fa un temps que van sortint Betes i RC's (de moment la RC1, la setmana que vé hauria de sortir la RC2 i a finals de juny/principis de juliol la versió definitiva) i de moment no se sap quin dia en concret sortirà la versió definitiva peró per aixó els nois (i suposo que noies, pero com que no n'hi ha gaires en aquest món informàtic...) de mozilla han preparat la web i l'intent de récord Guinnes (sí, més o menys com la cervesaaaaaggghhhh... perdó m'ha caigut la baba).

Quin és el récord? doncs el de l'aplicació més descarregada en 24h.

Al lateral de la web (o a sota el titol si feu servir el cutre Internet Explorer) haureu vist el panda roig (si, té pinta de guineu peró és un panda roig). Si feu click anireu a la pàgina web de la iniciativa i us podeu "inscriure" (només heu de posar pais i mail, tranquils que a part del correu de resposta no fan spam).

Més endavant, si me'n recordo ja avisaré del dia que es posarà per descarregar i per tant el dia que es voldrà fer el récord.

Perquè hem de comprar el wii fit a les xicotes...?

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/28/2008

No faré gaires comentaris a part de dir que ho he trobat gràcies a les noticies pendents de meneame (aquesta no crec que arribi mai a portada, jeje) i que el video respon la pregunta per si sol.

Éssers Eurovisius (Part II)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/24/2008

Ja torno a ser aquí amb els posts inutils i que a poca gent interessen (clar, que un blog que llegeixen 5 persones molt millor no pot anar, xD ). Avui ens centrarem en la segona semifinal d'eurovision 2008, feta el 22 de maig. Tampoc asseguro posar-los tots, si alguna cançó és molt "normal" o no té "altres alicients" el més provable és que passi, jeje.

Segona semifinal (22-05-08):


Islàndia:


Happy Disco Song. Aquesta és la definició més ràpida i a la vegada més acurada que li he trobat, jeje. Parelleta rossa "típica" d'aquelles latituds. S'han classificat.






Suècia:


Sueca hipermaquillada i amb l'aparença d'haver-se fet uns 15 liftings. Cançó típica d'eurovision. De vegades, amb les dues ballarines al darrera, sembla una coreografia de la Beyoncé Knowles. També s'han classificat.




Turquia:


Després dels finlandesos l'únic grup de música de veritat que s'ha presentat (em sembla, si més no no n'he vist cap més). Rock lleuger. També s'han classificat.







Ucraina:


Morenassa amb una cançó de discoteca d'estiu... Creyeu que s'han classificat? Evidentment





Lituania:


Un solista difícil de classificar, sembla que va vestit com a l'època dels corsaris (o algo per l'estil) i canta una cançoneta lenta... No s'ha classificat, ni la cançó ni l'espectacle han estat a favor seu.


Albània:


Noia maca i cançó lleugera... Una altra classificació segura... jeje


Suïssa:


Balada Pop en italià cantada per un solista... Sort que no ha passat a la final perquè la gent s'adormiria.


República Txeca:


Una cantant, 4 ballarines i un DJ (se suposa). La única possibilitat que tenien de no classificar-se era fer una cançó massa rara... i ho han aconseguit, cançó que podries trobar en una recopil·lació de flaix FM reversionada 1000 cops. S'han passat de llarg amb lo de "cançó discotequera", jeje.


Bielorúsia:


Un tiu cantant "Hasta la vista" no pot anar bé, per molt que tingui 4 ballarines al darrera... jeje


Letònia:


Pirates cantant cançó eurovisiva... Si li sumem que les pirates van escotades com coristes de Las Vegas... Es classifiquen


Croàcia:


Un parell de vellets cantant un tango... aquests quedaran ben classificats a la final... perquè es respira frikisme, pero a la vegada bones maneres... HO TENEN TOT!!!


Bulgària:


D'aquests en penjaré dos videos, el d'eurovision i el del videoclip... simplement perquè son un parell de DJ els que han fet aquesta cançó i el videoclip deixa clar que aixo d'eurovision és un tramit per ells, ja s'hi dediquen a aixó... Es veu votació popular des de lluny. Aposta massa arriscada, no passen a la final. Videoclip:


Eurovision:




Dinamarca:


Lo primer que he pensat que era Franz Ferdinand SuperHappy. I sembla que els ha anat bé a aquest grup de 6 mascles.


Geòrgia:


Cançó típica d'eurovision, noia cantant, cançó no aburrida (tampoc és la cosa més alegre que hagi sentit), coas que sol implicar classificació. Només un apunt, per als que no "hi estiguin acostumats" ella és cega, per aixó va amb les ulleres i es mou menys que una pedra... Bàsicament perquè no és plan de cardar bestieses...


Hungria:


Aquesta cançó m'ha recorat els temps de la Celine Dion (si senyores i senyors en "aquells temps" jo escoltava coses d'aquestes i he acabat escoltant Apocalyptica...). Massa lenta per lo que és ara eurovision. No s'han classificat.


Malta:


Una altra "Disco Happy" de part d'una dona amb veu potent (i ella també està potent :-P ). Realment un misteri perquè aquestes actuacions solen ser les que arriben més lluny i no s'han classificat... Uribarri, segur que és culpa teva i el complot contra eurovision... jaja.


Xipre:


Cançó del pais, tal com ha de ser... Amb mandolina inclosa, jeje. Extrany també ja que tampoc s'han classificat tot i ser una cançó ràpida, alegre i amb una cantant "interessant".


Macedònia:


La cantant té bona veu, pero la cançó cuadra més per un Sister Act 3 o 4 (ja no se quantes n'han fet, jeje) que no pas per un "concurs" de cançó europeu i segurament per aixo no s'han classificat.


Portugal:


Em recorda als guanyadors de l'any passat, utilitzen la mateixa "tècnica". Res d'espectacles inutils, cant pur i dur, 1 cantant i 5 als cors.

Ala, ja s'ha acabat, Dema o quan sigui ja posare una mica d'informacio de les 4 vaques sagrades* (Espanya, Regne unit, França i Alemania). PD: * Haurien de ser 5 ja que Italia també és un "membre fundador" pero Italia passa del certamen... Sembla que tenen més seny que els altres i passen de pagar per una promoció del pais que és inexistent des de fa 15 o 20 anys.

Éssers Eurovisius (Part I)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/22/2008

Aquest cap de setmana se celebra el Certamen de la Musica Europea (Eurovision per els amics) 2008. Després de que el senyor Buenafuente i el seu equip presentessin a un dels seus al concurs em sembla que a poca gent li ha passat per alt que el dissabte tenim una cita amb la tele (us sona la frase? :-) ). Bé, qui no ho vulgui veure no ho ha de fer, peró aquests any tots hem sentit a parlar d'eurovision, cosa que els altres anys no passava, oi?

Bé el tema que volia repassar, tal com resa elt títol son els grups/cantants que fan que últimament eurovision sigui "algo"... No m'explaiaré gaire, simplement us penjo els videos i faig comentari (he passat de llarg alguns videos pq les cançons no tenen ni ganxo o no hi apareixen ni noies :D , les dones no us queixeu que tampoc hi hi ha gaire mascle per remenar... aixi que no us perdeu res):

Comencem amb el que ha provocat la "febre" aquest any:

CHIQUI-CHIQUI:


Què explicar d'aquest? poca cosa diria jo, ja ho sabem tot d'ell.


Primera semifinal (20-05-08):


Estònia:


La cançó ja comença de forma extranya, amb un friki fent el ganso... peró "empitjora" i n'apareixen 2 més... La cosa aniria malament si no fos perquè la cançoneta és molt entretinguda (i "lo de darrera" també ens entreté als homes, jeje). Llàstima que hagi quedat fora... És una bona cançó per no aburrir-te davant la tele.


Moldàvia:


La cançó és normaleta, cap misteri, pero la dona amb l'ositu de peluix em fa molta gràcia i el gamarús amb la trompeta és un misteri, jeje


Bèlgica:


Lo únic que se m'acud... DESCOJONE!!! Mare meva, que feliç que se la veu a la cantant i com es parteixen els músics. També ha quedat fora de la final... Amb lo divertida que és...


Azerbaian:


Un àngel contra un dimoni... I si, el que canta primer és un tiu. Realment l'espectacle és bo i la cançó no sembla "la canción del verano" cosa que s'agraeix. Ha passat a la final


Eslovènia:


Cançó típica d'eurovisión només interessant per als homes... jeje, No ha passat a la final


Noruega:


Com diu el que retransmet... Típica bellesa nòrdica... Ella i les tres de darrera (Màscles, estigueu tranquils, les podrem veure a la final)


Polònia:


Massa rajos UVA diria jo... a part d'aixó cap comentari al respecte, jeje. S'ha classificat


Irlanda:


El gall d'indi... més friki que el propi Rodolfo Chikilicuatre... Espectacle i més espectacle... la cançó cutrilla, per aixó segurament han quedat desqualificats.


Andorra:


Què s'ha fet aquesta dona al cap? estetica penosa, cançó... eurovisiva. Pero com que Andorra no ho coneix ni cristo... desqualificada.


Bòsnia:


La cançó és un catxondeo, alegre i animada, els cantants són uns showmans i quan canten sembla que t'insultin. S'han classificat i ho celebro. Per desgràcia no han portat el pollastre (viu, de veritat) que si portaven a les gales del seu país.


Armènia:


Jaca Paca!!! Cançó eurovisiva i dona exhuberant... Dona la classificació de forma quasi segura.


Paísos Baixos


Cançó "ètnica", a no ser que siguis turc, grec, armeni... aixó no cola. Paisos Baixos = alcohol i drogues toves, fan falta coses més "disco", sinó... no vas a la final


Finlàndia:


Retorn als origens... Lordi va trencar els esquemes, l'any passat amb una cançó "normal" finlandia ni es va classificar i aquest any volen tornar a donar el cop, peró ara la gent ja s'ho coneix... no crec que arribin tant lluny... De moment estan classificats. Son uns mestres aquests finlandesos


Rumania:


Sembla una balada "normal i corrent" fins que surt el que fa que es classifiquin per la final... LA DONA. un regal per la vista masculina


Rússia:


Més cançó eurovisiva, massa lenta diria jo... Flipo amb el tiu fent patinatge sobre gel... Fèmines: aquest potser us interessa, jeje. El tornareu a veure a la final.


Grècia:


Després de veure a la cantant creieu que s'ha classificat? evidentment...



------------------------------------------------------------------------

Bé, fins aquí ho deixo per avui, dema o dissabte faré l'altra semifinal i més tard la final.
Realment no crec que sigui un post gaire important pero aquestes coses sempre creen curiositat... i perquè no hàgiu de repassar youtube... pos ja us ho deixo aqui posat... menys feina per vosaltres.

Premi nobel de paleta JA!!!

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/19/2008

Normalment quan penjo algun video sol ser un link entre molts d'altres recopilant cosetes gracioses, amb animacions en flash o el que sigui. Aquest cop, però, aquest video, i més concretament el seu protagonista, es mereix un post individual en el que es mostri en tot el seu esplendor la magestuositat i virtuositat d'aquest projecte d'Edgar Torronteras en versió treballador de l'obra:


www.Tu.tv


Jo no tinc paraules per definir l'art d'aquest home, només sé que la virgueria i la sincronització amb el conductor del camió son dignes dels espectacles japos rollo matrix ping pong

El "no va mas" de l'incistència

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/16/2008

Molts coneixereu la història... d'altres també la coneixereu, ja que no crec que cap desconegut llegeixi aquest blog, jaja

Bé, al que anava... explicaré les meves perpècies amb "l'Asturianu" (batejat així pel seu accent, que potser és de Cordoba i jo fent el capullo, pero bueno).

La història comença un dimecres a la nit, passades les 11, quan el pis esta en silenci i qualsevol so pot trencar la calma del meu ésser mirant CSI tombat al sofà. En aquest moment se sent a l'R2D2, foto un salt de gasela (thomson) m'acollono com faig sempre i miro què ha passat al mòbil. En aquest moment veig un missatge des d'un número de telèfon desconegut (ometo el número, que no fa falta posar-lo en públic) que resa el següent:

QUIEREN HABLARTE 14/05 *********** quiere hablar contigo, 11:23 - Movistar Publi: Con "PASAME SALDO" pasa saldo a un prepago dsd tu movil gratis.+info:111

Penso que algú s'ha equivocat i continuo amb la meva tasca principal del moment... CSI. No arriben a passar 30 minuts que torna a sonar l'R2D2, aquest cop el sobresalt no ha disminuït, el cor a tot drap i jo pensant que soc gilipolles per no silenciar el telèfon. Miro la pantalleta del "dispositiu electrònic de parlar amb altra gent" i veig que torna a ser el mateix número i que el missatge només varia en l'hora. En aquest moment penso que potser és algo important però també m'adono que si fos algú conegut tindria el seu número i ni a l'agenda del mòbil ni al "llistin" familiar apareix, així que passo de llarg i continuo amb en pobre Grissom.

Tot continua normalment fins l'endemà (dijous), moment en el qual, a partir de les 10 del matí començo a rebre missatges idèntics als 2 anteriors fins a un total de 4 (més els de la nit 6). En aquest moment em disposo a informar als coneguts més propers per tal de saber si coneixen aquestes 9 xifres, però totes les respostes són negatives.

Però el relat dels meus cobriments coronaris o l'incistència via missatgets no és la base d'aquest post, la cosa continua.... Cap a les 7 i pico del vespre rebo una trucada, el número que em surt per pantalla em sona molt, responc i em trobo amb aquesta conversa:

  • Jo - Si?

  • A (asturiano) - Hola, llamaba por lo del coche...

  • J - Perdón? Que coche?

  • A - Tu no eres el que vende el coche?

  • J - No, yo no vendo ningun coche, se habrá confundido

  • A - Ahhh, pero tu de donde eres? (pregunta estupida, pq si vol un cotxe i jo no el venc com si soc el veí de sota seu o un tiu a l'altra punta d'españa...)

  • J - De Girona (li arribo a dir salt i encara hi seriem donant explicacions, jeje)

  • A - Ahhh, de Girona... Así que no vendes ningún coche?

  • J - No. Se habrá equivocado de número.

  • A - Bueno, pues así nada, ya volveré a buscar el número.

  • J - Adiós...

  • A -Grácias, adiós...


Com he informat amb anterioritat la veu era d'un home i semblava asturià, però la llargada de les frases no donen per gaires pistes així que no ho asseguro.

Informo als mateixos coneguts anteriorment citats de que la cosa s'ha acabat i que ha quedat tot clar, algun riu, altres ploren, la majoria passen de llarg...

PERO NO S'ACABA AQUI!!!!!

No, senyores i senyors, el divendres hi ha més teca... aquesta part podria ser el "montaje del director" aquella part que ningú va veure en el "passe" inicial de la pelicula, però que poden veure al DVD final, escenes que ningú coneixia, històries fosques, enigmàtiques... llastimoses...

A les 21:30 el meu mòbil comença a cantar la dança del sabre, miro la pantalleta i... SIIIIIII, EL MATEIX NÚMERO ALTRE COP!!! això és pitjor que la pelicula de l'Spielberg del puto camió!!! El tiu em persegueix!!!

Després de despertar de la meva sorpresa el mòbil ha callat, 5 segons ha sonat... serà que s'ha equivocat? ha apretat la tecla que no era i m'ha trucat altre cop, ara per error tècnic i no per error de lectura? No... era massa maco per ser veritat...

5 minuts després el mobil torna a cantar amb la seva gràcia sinfònica la mítica cançó (versionada per la trinca, per si no ho sabieu) però ara no calla... i dura, i dura, que dirien els de Duracell. Obro el telèfon i apreto la tecla per cancelar la trucada. Fa gairebé mitja hora d'aquest aconeteixement, no tinc noves noticies des de les ones herzianes (GSM 900 :-) ) i espero no tenir-ne més...

Però no us penseu que això pot acabar aquí... encara pot faltar la "version extendida"...

Pelicules que em fan repetir

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/13/2008

Si, soc aixi de masoca de vegades, repeteixo el visionat de pelicules al cinema. Sort en tinc del bono5 dels Oscar que em permeten gastar 4.40€ per entrada sigui el dia que sigui...

Bueno, a lo que anava... Avui ha estat el segon visionat de Iron Man. És una pelicula típica de superherois... bé, en realitat, hi ha dos variants segons l'origen de l'heroi...


  1. - Bona persona que gràcies a uns poders o a una capacitat innata per fer coses utilitza els poders per fer el bé.

  2. - Persona d'origens foscos, malintencionada o simplement avariciosa/egocèntrica que li canvia la vida i no vol acabar essent el dolent.


En el primer apartat hi trobariem Spiderman, Hulk, Superman, part dels X-Men...

En el segon hi apareixen Batman (era bona persona peró la seva juventut és fosca), Lobezno (també és bon tiu però en un principi fuig de tota responsabilitat) o el mencionat amb anterioritat Iron Man (egocèntric, avariciós, insolent...).

Ja me n'he tornat a anar per les branques. Parlem de la meva mania per repetir películes:

Jo, en un principi, no feia aquestes coses, no necessitava veure una pelicula dues vegades al cinema, el fet de tornar a pagar per tornar a veure una pelicula em resultava totalment estrambòtic, ara, en canvi, soc capaç d'anar sol a l'estrena d'una pelicula (normalment del caràcter de pelicules de les que he parlat fins ara, o sigui rollo "superherois", sinó pelicules d'acció o sci-fi) tot i sabent que l'endemà hi aniria acompanyat (aixó ho vaig fer amb X-Men 3... no és la millor per haber-ho fet, peró tampoc em va decepcionar). També he anat a veure pelicules que ja havia vist una o dues setmanes abans (l'exemple de Iron Man és clar, una altra seria Casino Royale, que hi vaig tornar anar jo sol entre setmana... de vegades tinc rampells...).

El cas més apoteósic , però, ha estat (fins al moment, encara es pot superar, per poc, però es pot) Batman Begins. Després d'anar un divendre a l'estrena amb "la Dona" tots dos hi vam tornar a anar el diumenge del mateix cap de setmana. Estupidesa? possiblement. Ganes bojes de tornar a veure la pelicula? No masses (després de dues setmanes potser si, pero 2 dies després...).

Quina és l'explicació d'aquest cas? doncs bastant simple. El diumenge al cinema feien pelicules que ja haviem vist o que no ens interessaven. Que podriem haver anat a fer una volta per l'estany de Banyoles? certament, hauria estat una possibilitat, però ja erem allà, la pelicula ens havia agradat i molt de seny no teniem (ni tenim ara mateix tampoc, perquè negar-ho).

Bé, fins aquí les meves peripècies amb les pelicules "repetides". Algun dia d'aquests parlaré dels superherois amb més calma i intentant no anar-me'n per les branques, però aixó últim tampoc ho asseguro, que ja sabeu com em lio jo sol.

He tornat!!!!!

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 5/08/2008

Pozi, ja he tornat... després que el dimecres passat hagués de fer una reinstalació llampec del PC vaig aconseguir instalar l'XP. Us explico el perquè ho vaig "aconseguir":

Vaig tenir un problemet amb el vista el bluetooth i les ganes de tocar els collons que tenen tots dos, així que, ja que ho havia de solucionar d'arrel vaig pensar que el millor era tornar a XP que ja me'l coneixia. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que el maleït CD de windows no arrancaba...

Vaig pensar que el CD estava massa ratllat (tal com està jo no ho negaria...) així que em vaig disposar a instalar la ubuntu Hardy Heron y gravar un altre CD de windows des d'allà per instalar-lo tant bon punt acabés. Però no va ser possible... Continuava igual. Per sort se'm va encendre la llumeta i vaig provar a desconectar el disc dur que molestava i... Voilà!!!! El CD ja arranca... el problema és del disc dur que no vol fer cas al CD de windows (mentre si feia cas a la ubuntu, al hiren's boot cd, a una solaris que tinc per aquí i al propi Vista)

Solució? acabar instalant el windows en l'altre disc dur, no sense problemes de particions, noms d'unitats (si no és la partició activa no hi posa la C sino una altra lletra...) i bla bla bla. Quan ho vaig aconseguir vaig instalar l'autocad, acrobat reader, la impressora i un parell de coses més perquè el meu germà pogués treballar en cas de necessitar-ho.

Peró aixó no acaba aquí... El diumenge al tornar de les minivacances rostidores a andorra (rostidores perquè la pell de les mans, front, nas, orelles i clatell em cau a tires per culpa del sol i la neu) al PC li va pillar un chungo (masses instalacions, updates, parches, drivers... a la vegada potser?) i em va tocar reinstalar de nou. Quina va ser la meva sorpresa quan, al posar el CD de windows i sense pensar en els problemes que m'havia donat el discdur "de tota la vida" va i cabron arranca sense problemes. Evidentment vaig aprofitar per instalar el windows de nou en el seu lloc peró... no tot podia ser tant maco... quan vaig acabar d'instalar em vaig adonar d'una cosa: El disc dur ara estava en el segon connector de la placa, per la qual cosa era secundari... ja no tenia la C sino la J com a lletra de la unitat de windows... La cosa no és gaire agradable, peró després d'hores i hores perdudes vaig passar olimpicament vaig reordenar totes les particions amb les seves corresponents lletres, vaig instalar tots els programes i... a tirar, que ja tinc prou feina com per capficar-me més amb el puto windows.

Ara, després de tantes reinstalacions el que haig de fer és recuperar el grub i tornar a tenir la ubuntu al peu del canó... peró estic molt vagu i em sembla que esperaré uns dies.