Horari d'estiu

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a | Enviat a 6/20/2008

Ja temps que les caixes ja no obren els dijous a la tarda... en diuen horari d'estiu o horari intenssiu (depenent de si els interessa semblar estressats o els la sua).

Aquest estil d'horari també l'ha adoptat la administració pública des de fa una setmana (solen començar el 15 de juny) provocant el mateix que en les entitats bancàries abans esmentades: Les persones que treballen no poden fer cap tipus de gestió durant mesos, a no ser que agafi festa.

Molts, pel fet de treballar per l'organisme per el que treballo, veuen com la meva feina actual de vegades es defineix com a "no cardar res" i no us culpo, ja que és veritat. Semblo un funcionari.

Però hi ha una cosa que els funcionaris no pateixen i aquesta és la següent:

Quan a les 14h surts del teu lloc de treball amb un company per anar a dinar i tornar a la tarda a acabar la feina començada la teva intenció és anar a atipar-te, descansar de l'entorn de treball i recarregar piles. Avui ha estat amb 2 companys més que s'havien d'ajuntar amb nosaltres a la tarda per acabar la feina i un altre que ha vingut després de dinar. Eren les 15:30 de la tarda quan hem tornat, hem aparcat els cotxes a dintre el parquing i hem anat a buscar al "5è home" a un bar situat a 100m d'on estavem. 10 minuts més tard tornem i ens trobem amb el panorama... la porta del pàrquing tancada amb cadena i candau. No ens ho expliquem, els cotxes segueixen dins i nosaltres estem fora, "aquestes coses solen passar al revés" hem pensat nosaltres. Tement que avui, al ser l'últim dia de "gestions", podien haver anat a fer un dinar tots plegats per tornar a mitja tarda a recollir i plegar hem esperat fins a l'hora d'obertura normal a la tarda, les 16h.

A aquesta hora no hi havia senyals de vida, el candau i la cadena ens començaven a tenir escamats... Hem buscat ajuda en el nostre $Jefe$ i ens ha dit que, al igual que jo, no tenia cap telèfon "privat" dels responsables amb la qual cosa continuavem fora, amb els cotxes a dins... Truquem als municipals, ens diuen que passarà una patrulla (molt útil en cas que vulguin tirar la porta a terra, en cas contrari de poca utilitat seran). La patrulla dels mossos (no haviem trucat als municipals?) arriba i ens informen que només tenen una clau d'una porta posterior per "vigilar" els voltants. Evidentment ens és totalment inutil. En "Pacific Blue" i el seu acompanyant "El Castizo" marxen per on han vingut sense solucionar-nos res. Intentem buscar ajuda en companys de feina que coneguin a algú que ens pugui posar en contacte amb algun responsable, tasca inútil també ja que els lligams no arriben tant lluny. Ara ja son les 5 de la tarda, fa 1h i quart que fem voltes sota un sol de justícia. Se'ns acud anar a "presionar" personalment als mossos d'escuadra o als municipals així que ens adrecem a les seves dependències (després de 15 minuts caminant sota el mateix sol d'abans) i ens trobem amb dos panorames:


  • Els municipals ens diuen que ells no tenen telefons de contacte de cap lloc, que si de cas haurien de ser els mossos, que ells només tenen accés als edificis de caràcter municipal

  • Els mossos ens diuen que tot i ser un centre del seu "departament" ells tampoc hi tenen res a fer ja que a ells només se'ls demana quan l'empresa de seguretat privada els avisa. Comproven si tenen alguna denuncia per robatori o "violació de domicili" (si, l'allanamiento de morada es diu així en català)


L'última solució possible és posar-nos en contacte amb l'empresa de seguretat privada a veure si el "telefonista" té prou bon cor i ens permet posar-nos en contacte (o posar-s'hi ell de part nostre si no ens pot donar el telèfon) amb algún responsable del centre.

Finalment, després de discutir-ho una estona i deixar clar que els municipals i els mossos ens havien abandonat (té tela que un edifici propietat de l'administració tingui com a unica forma de contacte una entitat de seguretat privada), suposo que al pobre noi de l'empresa de seguretat li hem caigut bé i ha informat al responsable perquè ens vingués a obrir (per treure els cotxes i per tancar finestres i persianes que haviem deixat obertes per poder treballar a certa temperatura "agradable" al tornar).

Segons el responsable, qui ha tancat el candau potser no ha vist els cotxes, però no s'ho creu ningú, tenint en compte que qui hagi tancat hi ha passat dues vegades pel cantó (a uns 10 metres) i amb visibilitat perfecta.

I què té a veure tota aquesta història amb lo de l'administració i les caixes? doncs que, com molts haureu descobert, avui començava l'horari d'estiu i, per tant, jo ara segur que només faré horari d'estiu, tot i que treballi per una empresa privada...

El que també ha quedat clar és que aquí la gent no es preocupa ni per avisar... si s'havia de tancar es tanca, però s'avisa a algun responsable (com qui ens ha vingut a obrir al final) per tal que hi hagi algú que pugui estar a l'aguait i no torni a passar algo per l'estil (més de dues hores sota el sol trucant a tots els telefons haguts i per haber)

PD: Tela amb la totxana... i encara sort que ho he resumit perquè si ho explico tot amb detalls... encara demà hi seria.

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada