Aventura Barcelonina

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 11/17/2008

No hi ha res més bonic que tota una família fent el gamarús. I quan això es resumeix en anar 13 persones a Barna per veure una obra de teatre... ja és el despiporre. I no per culpa nostra, sinó perquè aquest món està molt malament.

Tot comença a Girona, el dissabte, a les 3 de la tarda, som 6, la resta se'ns uneixen a Sils, la cosa sembla que és normal. Però ja hi ha coses que comencen a fallar... un xinès amb 4 bosses del mercadona plenes de paquets de pasta i arrós (només portava aquestes dues coses), que dius: "o et fots d'arròs fins al cul o tens un restaurant i vas a Girona perquè a caldes no teniu mercadona" (va baixar a caldes, Sils o Hostalric, sé que era abans de començar la província de Barna però no recordo la parada, jeje). Més tard la nena xula dels collons que ha pujat al tren sense bitllet i quan passa el revisor diu que no té diners (però l'iPod i el mòbil de 150€ a la butxaca...), evidentment a la següent parada cap a baix, però la nena (no sé l'edat, però mentalment no donava per gaire més), com sol ser normal, fotent-se'n del revisor (ella tornarà a pujar al següent i a repetir la jugada). Ganes de rebentar caps em van venir. Mirant el "foradet" que hi ha entre els vagons una estona abans hi havia anat un fumador, ara hi havia una parella, a ell se'l veia, a ella només li veies el clatell, es passaven la cigarreta, no feia gaire efecte de ser només tabac, no parlaven, no es movien, ella s'amagava, el compartien, l'assaborien, el feien durar... Una cigarreta no demana tanta dedicació, almenys no normalment.

Però aquesta només és la fauna "normal" dels trens, més tard va començar a arribar la fauna "no autòctona". Emos. Emos per tots cantons... A l'alçada de Granollers en pujen uns 8, tots amb les pintes d'anar de concert (se'ls veia molt feliços per ser una "cultura" suposadament creada en la desesperació, a més). La resta de camí fins a Barna-Psg de Gràcia passa sense novetats.

A Psg de Gràcia comencem a veure el panorama. Furgones dels Mossos per tot arreu, antidisturbis al cantó de les furgones o passejant per les voreres, alguna cosa s'està coent, suposem que és cosa dels treballadors de la Nissan que tenen prevista alguna manifestació, no ho sabem. Continuem cap a Pl. Catalunya i ens trobem altre cop amb el panorama... tota la façana/vidriera del Corte Inglés farcida d'emos... definitivament hi deu haver algun concert perquè no he sentit dir mai que Pl. Catalunya fos un lloc de reunió... Junt amb els emos, més mossos, l'entrada a Portal de l'Àngel amb 3 furgones per banda amb farciment de mossos i amanit amb algun membre dels serveis sanitaris d'emergència. Situem el teatre Club Capitol i tornem un xic enrere (altre cop a l'entrada de Portal de l'Àngel) per anar a berenar. Donuts, sucs, croissants, cafès, coca coles... 15 minutets i cap al teatre altre cop, ara si, cap a dintre que hi fan una obra.

2 actors, 2 personatges, mare i fill, jubilada de 82 anys i pare de família mitjana-alta a l'atur. Ell necessita diners, ella ha trobat un xicot a les escombraries... 1h i mitja, moments hilarants i moments tristos, frases per emmarcar i situacions per oblidar... Bona obra de teatre.

Sortim del teatre, els mossos ara ja no estan descansant, ja porten les proteccions, les armes, l'armilla i el casc, els sanitaris també porten armilla i casc però evidentment no gasten armes (lògic no?). No veiem moviment a les proximitats, sigui el que sigui encara no ha arribat a Pl. Catalunya. Anem cap a l'estació, pel camí veiem les furgones allà mateix, s'han "reforçat" les vestimentes però no s'han mogut, continuem tant tranquils... La façana del Corte Inglés continua plena, però es veuen tants emos com abans, alguns deuen haber començat a passar, son les 8 gairebé. Continuem sense saber si hi habia algún concert (no ho he aconseguit trobar).

Estem a l'estació de Psg. de Gràcia, tot normal, fins que passa una parella... Si, son els que fumen entre els vagons, fa gràcia que tornin amb el mateix tren, tot i així no els tornem a veure, han canviat de vagó. Pujem al tren, hi ha overbooking, hi ha gent a les escales, al parking de bicicletes, a tot arreu... Ens assentem on podem, jo i la meva cosina estem a la zona de la porta del vagó, per pujar i baixar del tren, un parell de noies en un escaló, un home llegint, un nano que estava com una sopa el pobre, intentant estudiar, un armari llegint un paper de "Seguridad Expres", una parella amb 3 amics amb la música del mòbil massa alta i el que es mereix el redoble de tambor: Un matrimoni amb un gos-gat. Us preguntareu què és això? Doncs molt simple, un gos patateru al que li posen una mena de coixí forrat a sota i começa a rascar com si fos un gat... No ho va entendre ningú d'aquell vagó, tots ens vam mirar mentre l'amo de la rata aquella es mirava l'espectacle.

Finalment vam arribar a Girona, feia una estona que haviem pogut entrar dintre el vagó i asseure'ns prop de la família. Sortim del tren, baixem les escales i veiem el gos-gat vigilant qui entra a l'estació, no sé què passa, la gent rara ens persegueix.

Per part meva espero no haber d'anar gaire sobint a Barna. Cert és que les "vistes" són, en nombres absoluts, millors que a Girona, però les bésties urbanes fan baixar la mitja molt per sota de l'ideal de "vida tranquila i normal" del que gaudim aquí a "poble".

Parides (2)

  1. Bones!
    Inevitable comentar l'entrada. La veritat és que llegit així encara veig més frikis dels que vam veure jejeje.
    De tots em quedo amb el careto de "ostia, els fumentes tornen amb el mateix tren!" i el gos-gat, ara ja sé quina mascota NO vull.
    Apa, a cuidar-se.

  2. Quina por m' hagués fet anar amb vosaltres... Jujuju!!
    No vau fer cap foto a la mascota diabòlica?? Heretges! XD

Publica un comentari a l'entrada