La vida és com una caixa de bombons, mai saps el que et pots trobar

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 11/24/2008

No prendre en serio, és "ficció":

versio per vagus:


"Moltes vegades m'ho havia plantejat, avui era un d'aquests dies. No tenia ganes de treballar, el cap de setmana m'havia deixat per terra, massa gresca i massa menjar. Era dilluns, sabia que no tindria massa feina però la meva moral es resistia a fer un dia de festa "per la cara". Fa dos anys que treballo a l'empresa on soc, només he faltat dos dies i per malaltia, no em trobarien a faltar, però no puc... La noblesa i l'estupidesa humana em pot.

M'aixeco del llit, no tinc ganes de desenganxar-me dels llençols, em vesteixo, esmorzo qualsevol cosa i començo a passar cap a una llarga i avorrida jornada a la feina.

Si arribo a saber el que passaria... A les 10 del matí truquen a casa meva, no sé qui haurà estat, els malnascuts de l'empresa telefònica m'han tallat el reconeixement de trucades perquè no vull pagar un euro extra i ara no sé qui em truca. Tornen a trucar a les 11 i a les 12, evidentment no respon ningú, casa meva està buida, m'ho trobo quan arribo a casa. L'endemà m'ho diuen els companys de la colla, una de les trucades deuria ser per informar-me que m'havia tocat un premi de 25.000€ en una "trucada sorpresa" de la tele, on em vaig registrar fa mesos i ja feia temps que havia oblidat. Vaig perdre el premi per no haver respost. Les altres dues trucades, molt probablement i tenint en compte l'emprenyada que portava, eren d'ella, aquella de qui sempre n'havia estat penjat, la nit anterior havíem tingut converses més íntimes que mai. No sé perquè algú li havia dit que treballava de tardes, ara creia que jo l'havia deixada de banda i no en volia saber res de mi, sóc un fracassat.

Per si no en tenia prou amb el que m'havia perdut, a la feina va fallar tot, estic traumatitzat, no hi havia res que funcionés i tothom creia que la culpa era meva perquè els informàtics hem de saber arreglar una línia elèctrica, un vídeo, l'ordinador i el mini-pimer, i tot a l'hora, res de fer una cosa després d'una altra."

Amb la suor freda em vaig despertar de nou, miro el mòbil, és dilluns a primera hora, tot ha estat un somni. Hi penso i mai m'he registrat en cap concurs, ahir vaig estar davant l'ordinador tota la nit i a la feina no saben ni que existeixo. La única cosa real de tot el que he somniat és que no tinc ganes d'anar a treballar, però a aquestes altures ja poc podem solucionar. Arribo a la feina i em diuen que no fa falta que em quedi, que estan fent unes jornades educatives i que no hi tinc res a fer, puc tornar a casa. No espero a que se'n penedeixin, encara no son ni 2/4 de 10 del matí i el carter ja ha passat. M'ha arribat una carta del banc, si faig un ingrés abans de... DEMÀ!!! em regalen una televisió i una consola. No puc anar mai al banc perquè treballo, avui he tingut sort. A més he trobat a una veïna del carrer pel camí al banc. No està de mal veure, bé, gens ni mica en realitat. Tenia pressa i no hem parlat gaire, però hem quedat per prendre algo a la tarda. Això sembla que millora.

La cantonada abans d'arribar al banc giro per la vorera i em trobo un gat que salta d'una tanca, l'esquivo, amb tanta mala sort que poso un peu a la vora del carrer, m'entrebanco i em foto de lloros. M'obro el cap, un veí de la zona m'ajuda a asseure'm i truca una ambulància. Em porten a l'hospital. Quatre proves, el cap embenat i ja son les 2 del migdia, ja no arribo al banc i a més aquesta tarda haig d'anar al metge de capçalera perquè em faci receptes per als analgèsics, ja m'han fotut la cita enlaire.

Al final hauria estat millor que m'hagués quedat com un estaquirot a la feina, sense fer res, observant les arts teixidores de les aranyes minúscules de la sala d'ordinadors, jugant al buscamines o fotent-me cops de cap contra la paret. El que més em preocupa, però, és que la meva vida no ha canviat gens. Continuo amb la tele vella, sense consola i sense cita. He estat tot el matí ocupat i he arribat a quarts de 3 a casa. Realment no sé perquè em queixo si, al final, continuo somniant cada nit que no aniré a treballar però hi acabo anant de veritat.

----------------
Escoltant: Metallica - One

Parides (2)

  1. M' ho he cregut i tot jajaja!!!

  2. Diooooooooooos! Calia en loquendo aquest raro? Fa perdre tota la "veracitat" de la història! Jajajaja. Que bo!
    La primera part no me l'he cregut perquè ja ho avisaves, però la segona... el principi colava, l'únic que creia que anaves a dir: "avui m'he llevat iera el meu aniversari" i després tot del pal happy. XD
    Et podries autodedicar una entrada autofelicitan-te! XDDDD

    MUY BIEN MUY BIEN altrament conegut com BUENO BUENO BUENO!

Publica un comentari a l'entrada