Pobre noia

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 4/15/2009

Una setmana després d'entrar jo a treballar a la nova empresa, va començar una altra noia en un altre departament, per substituïr una "baixa" també (entenent baixa *com a el fet irrefutable de que algú, en us o no de plenes facultats psicològiques i físiques, abandoni, de forma definitiva i amb finalització de contracte, la societat denominada empresa en la que està duent a terme la seva tasca com a empleat i/o treballador, no una baixa mèdica que és el que se sol entendre), al igual que jo.

Des del primer moment la pobre noia va tenir problemes amb el PC. No, no és una negada de la informàtica no tenia problemes de l'estil de "no es mou el ratolí cap a dalt" i ella aixecant el ratolí o "ves a inicio" i va i fot a jugar al "juego de la oca". No, ella tenia problemes reals, petits, però problemes al cap i a la fi, que si se te n'ajunten molts emprenyen una estona llarga. Que nosequin programa no es conecta a la base de dades i has de reiniciar el programa. Que un excel no es vol enviar per mail i la única solució és reiniciar el PC perquè l'outlook vulgui enviar aquest maleït excel, un PDF que es mostra desquadrat totalment o que imprimeix només les pàgines que li venen bé...

Aprofitant la compra de nous equips per part de l'empresa i varis canvis que s'han de fer per culpa dels PCs nous (si a tots els ordinadors del magatzem hi conectem una impresora d'etiquetes per el port paral·lel -el gros, el típic de les impresores de tota la vida abans que l'USB, per als que no ho sàpiguen- perquè comprem PCs per al magatzem sense mirar si porten port paral·lel?) passem a la fase de "li canviem el PC per un altre reinstalat de zero i així aquestes collonades de problemes dels programes quedaran solucionats i de pas tenim un PC per al magatzem".

Al cap de dues setmanes des que va trepitjar l'empresa per primera vegada li col·loco un PC nou i maco per a ella. Nou, comprovat que funciona sense problemes perquè no era la primera a la que li canviavem el PC, però...

No és or tot el que lluu (us heu cagat amb la traducció literal ehhh?!?!?), tot el que hem solucionat només ha servit perquè a la pobre noia li comencessin a fallar altres coses. Ja no sé (ni sabem) què coi li passa a la pobre. El perfil de windows no es guarda al servidor, és totalment nou quan entres en un nou PC. Donada la seva "experiència" dins l'empresa no hi habia dades que recuperar ni res per tant es va esborrar totalment el disc d'origen sense possibilitat de guardar alguna configuració "torracollons".

I al final com ha acabat la cosa? Doncs la pobre ha hagut d'aprendre a fer les coses com l'ordinador vol perquè no li falli. Si, és tot al contrari de perquè es van inventar els ordinadors, haurien de fer el que nosaltres volem, peró a falta d'un exhorcisme (perquè a la pobre ja no sabem que fer-li perquè li funcioni bé TOT), és la única solució que hem trobat abans de començar a fer budú amb PCs... cosa que, per estar poc documentada en la história recent, preferim no fer.


* WARNING... Moment Cuní

Parides (1)

  1. Dios, això és ser gafe!

    P.D: Moment Cuní Mola x 1000 XD

Publica un comentari a l'entrada