Pim i Pam

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/29/2009

PIM....

PAM...

ZASCA...

MUAJAJAJAAAA...

JIJIJIJIJIJIJIJI...

AAAAAAHHHHH...

No, no estic fent un recull de onomatopeies ni "retransmetent" una baralla histèrica. Aixó és... UNA CAÇA DE MOSQUES!!!
Si, heu llegit bé, de mosques, no de bruixes.

Son les 9:30 del matí de divendres, falta la meitat de la gent a la oficina entre gent que fa minivacances, altres que estan voltant per aquests mons de deu per temes de feina, d'altres que simplement s'han agafat el dia lliure pq els sobren hores extres... I de cop i volta se sent gent riure en una punta de l'oficina (té forma de L). Com que els divendres son divendres cap dels que no veiem l'acció en fem cas, deu ser un acudit o una broma que algú ha deixat anar per fer més amè l'últim dia feiner de la setmana.

Però no, no és una broma, és algo molt seriós. A algú li han donat un matamosques, si, aquella cosa amb un mànec llarg i prim amb un tros de plàstic tou en forma de reixa al final. Un perill per als dípters. Una arma letal, sempre i quan l'encarregat d'usar-la tingui prou manya.

Tot i el perill que implica aquesta arma... Aquest no és el cas, la mosca continua volant mitja hora més tard. El "bichu" no és tonto i s'enganxa al sostre, no es posa "a tiro". I les moces d'aquesta oficina sembla que tenen pànic a estar a menys d'un metre d'una mosca perquè s'hi acosten amb totes les ganes del mon, però quan és hora d'estirar el braç per quedar en un ràdi d'acció adecuat... Es giren, no miren, es tapen, es cobreixen... Com si fos una mussaranya a punt d'atacar, I ÉS UNA PUTA MOSCA!!!

Bé, ja sabeu com ens entretenim a la oficina... I depenent de com encara podríem dir que avui és un dia tranquil, jeje

Su Turno

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , | Enviat a 5/28/2009

Ai quins temps... Fent el "su turno", "su lavadora", "su puta madre"... Ai, no!! Aquesta última no, ha estat una mala passada de l'inconscient, no en feu cas.

Avui, per sort o per desgràcia he descobert algo molt important. Sempre ens n'haviem fotut del "su turno" perquè era un nom molt cutre per posar a la maquineta de donar tanda a les botigues. Però erem innocents, joves... Encara no sabíem el que ens feiem... No ens critiqueu per el que dèiem. Si al final no era un nom tant estrany... el fan servir tant com el nom real. I quin és aquest nom real?

Amb tots vosaltres:

EL TURN-O-MATIC!!!




Ho podeu buscar vosaltres mateixos a google, és el nom registrat de la puta maquineta... si hi ha dies que seria millor no llevar-se... Per descobrir coses d'aquestes...

----------------
Escoltant: Depeche Mode - Fly on the Windscreen

Videos, enèsima part

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/24/2009

Comencem amb una meravella de la tècnica, la càmera lenta. Si, pot semblar una tonteria, però aquesta "merdeta" de vídeo, que hem vist milions de cops en pel·lícules, vídeos per internet, telenotícies... A càmera lenta i amb la musiqueta a joc queda de PM:



Continuem amb una frikada, només diré que aquest avorrit fa "música" amb el motoret d'un disc dur (si, per qui no ho sàpiga això és un disc dur sense "tapa"). A veure si descobriu la cançó (abans que sigui evident, clar, sinó no te gracia):

video

El següent és la mostra de la territorialitat dels animals. Ja pot ser el seu cau, el seu racó, la manteta o la pilota, però els animals protegeixen "lo seu". En aquest cas... la maleta de viatge de l'amo:

video

I finalment un anunci de Mazda... bé, més o menys, perquè si es veiés la marca del final podría ser d'una altra cosa:

video

----------------
Escoltant: Soundgarden - No wrong no right

Més WTF

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/21/2009

Això és un WTF en tota regla, estic passant una cançó d'un PC meu al PC del curro (per fer una prova amb algo que pesi 3-5MB... Coses nostres) i em trobo amb el panorama de la foto (clickeu-la per veure-la bé):


No se si em fot més por que ocupi SIS MIL CINC-CENTS MILIONS DE GIGABYTES (per aixó fan falta uns quants disquets) o que hagi de tardar tants de dies (que he calculat que son uns 23 MILIONS D'ANYS!!!). Però no us preocupeu, al descarregar els 4MB i pico que ocupava ja va parar i vaig tenir la cançó ben posadeta al disc dur i sense problemes.

Per altra banda tenim més negocis "emocionats", utilitzant noms "sospitosament" semblants a personatges coneguts:


Secretaria mossega accidentalment l'eina del jefe

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 5/20/2009

Una secretaria mossega accidentalment el penis del "jefe" mentre li fa sexe oral al cotxe.
Un parell de diaris Xinos informen que mentre la dona de 30 anys es dedicava a fer sexe oral a l'home el car va esser embestit per una furgoneta.
L'impacte va causar que la dona mossegués, per acte reflexe el membre del seu amant.
Un dels diaris informa que l'accident succeeix en un parc de Singapur on la parella es va trobar després de la feina.
Per donar més problemes a la secretaria el seu marit havia enviat un investigador privat per espiar-la després de sospitar que li era infidel.
L'investigador va dir que els havia seguit a tots dos fins al parc.
“Al arribar al parc no sortien del cotxe. No gaire més tard el cotxe es començava a sacsejar violentament.
Després que el cotxe fos envestit per la furgoneta es va sentir un gran crit de la dona, que tenia la boca plena de sang”, diu l'investigador.
Més tard la dona va seguir al seu amant al hospital amb part del seu membre viril.
L'investigador, que va trucar una ambulància per portar a l'home a l'hospital, diu que és el primer cop que es troba amb un incident d'aquest estil.

----------------
Escoltant: Metallica - My Apocalypse

El pes d'una tonelada de ferro (curiositat)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , | Enviat a 5/20/2009

Una tona de ferro pesa 2,5 "kilos" més que una tona de fusta. Encara que depèn de quin tipus de pes és al que ens referim: La diferència és la que marcaria un dinamòmetre perquè al ocupar un volum 15 vegades major la fusta desallotja més aire, degut al principi d'Arquímedes (sí, amb accent a la í, perquè sense accent -paraula plana-, com ja hem discutit alguna vegada, sona de pena). Una balança, en canvi, indicaria el mateix pes per a tots dos materials: 1.000 "kilos"

----------------
Escoltant: Toshiro Masuda - The raising fighting spirit

WTF from microsiervos

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/14/2009

Microsiervos és una web/blog molt bona però si visitem l'apartat de WTF (What The Fuck) ja és "l'acabose". Us deixo unes perles en forma d'imatge del que ha aparegut per allà en els últims temps:

Carla "Pulpo" Bruni:


Delicadeses de pastisseria "Paca Garssen" (deuen estar bones de collons):

Descobrir l'electiricitat ho va fer "Jesus Franklin":

I què millor que un bo àpat amb un càtering de collons. I si hi ha espectacle millor, així que el que s'ha de fer és trucar a "Catering Hepburn". Els més "viejus" potser es posen melancolics mentre dinen:

Peazo divendres

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 5/11/2009

M'ha costat aconseguir fer la presentació i trobar la forma de penjar-la per integrar-la al blog. Evidentment un powerpoint aquí penjat perquè el descarreguessiu no podia ser, i menys per algú com jo que ha d'aconseguir fer aquestes parides encara que sigui només per... Bueno, que realment no serveix per res, pero al final és un "logro" en aquesta vida, jeje.

Sense més tonteries... us deixo amb el que toca:



----------------
Escoltant: Linkin Park - Lying From You

Microblogging (I)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/09/2009

Què és el microblogging? Doncs posar entrades de tamany "micro". Frases "mítiques" i llastimoses, normalment. I la d'avui (i per tant la primera de "a saber quantes") és:

- Has d'anar a per una que no tingui parella.
- Saps quin és el problema? Que la que en té menys en té una.

Vist així pot ser soso a matar, però el descojone em va durar des de l'hora de dinar fins la nit...

----------------
Escoltant: Paramore - Let This Go

Defensa casolana. Per quan entren a robar

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/08/2009

"Còpiu i pègu" un escrit de Arturo Pérez Reverte a XL Semanal que, tot i estar una mica "exagerat", no està faltat de raó, i a continuació un video magistral d'un argentí descollonant. És béstia com ell solet, però la tàctica que recrea té molt de sentit:

Me despierta un ruido y miro el reloj de la mesilla de noche. Ha sonado en la planta de abajo. Así que cojo la linterna y el cuchillo K-Bar de marine americano –recuerdo de Disneylandia– y bajo las escaleras intentando ir tranquilo y echar cuentas. Cuántos son, altos o bajos, nacionales o de importación, armados o no. Si estuviera en un país normal, este agobio sería relativo. Bajaría con una escopeta de caza, y una vez abajo haría pumba, pumba, sin decir buenas noches. Albanokosovares al cielo. O lo que sean. Pero estoy en la sierra de Madrid, España. Tampoco me gusta la caza ni tengo escopeta. Sólo un Kalashnikov –otro recuerdo de Disneylandia– que ya no dispara. Por otra parte, una escopeta no iba a servirme de nada. Estoy en la España líder de Occidente, repito. Aquí el procedimiento varía. Mientras bajo por la escalera –de mi casa, insisto– con el cuchillo en la mano, lo que voy es haciendo cálculos. Pensando, si se lía la pajarraca, si no me ponen mirando a Triana y si tengo suerte de esparramar a algún malo, en lo que voy a contar luego a la Guardia Civil y al juez. Que tiene huevos.

Lo primero, a ver cómo averiguo cuántos son. Porque si encuentro a un caco solo y tengo la fortuna de arrimarme y tirarle un viaje, antes debo establecer los parámetros. Imaginen que descubro a uno robándome las películas de John Wayne, le doy una mojada a oscuras, y resulta que el fulano está solo y no lleva armas, o lleva un destornillador, mientras que yo se la endiño con una hoja de palmo y pico. Ruina total. La violencia debe ser proporcionada, ojo. Y para que lo sea, antes he de asegurarme de lo que lleva el pavo. Y de sus intenciones. No es lo mismo que un bulto oscuro que se cuela en tu casa de madrugada tenga el propósito de robarte Río Bravo que violar a tu mujer, a tu madre, a tus niñas y a la chacha. Todo eso hay que establecerlo antes con el diálogo adecuado. ¿A qué viene usted exactamente, buen hombre? ¿Cuáles son sus intenciones? ¿De dónde es? ¿A qué dedica el tiempo libre?… Y si el otro no domina el español, recurriendo a un medio alternativo. No añadamos, por Dios, el agravante de xenofobia a la prepotencia.

Pero la cosa no acaba ahí. Incluso si establezco con luz y taquígrafos los móviles exactos y el armamento del malo, un juez –eso depende del que me toque– puede decidir que encontrártelo de noche en casa, incluso armado de igual a igual, no es motivo suficiente para el acto fascista de pegarle una puñalada. Además hay que demostrar que se enfrentó a ti, que ésa es otra. Y no digo ya si en vez de darle un pinchazo, en el calor de la refriega le pegas tres o cuatro. Ahí vas listo. Ensañamiento y alevosía, por lo menos. En cualquier caso, violencia innecesaria; como en el episodio reciente de ese secuestrado con su mujer que, para librarse de sus captores, les quitó el cuchillo y le endiñó seis puñaladas a uno de ellos. Estaría cabreadillo, supongo, o el otro no se dejaba. Pues nada. Diez años de prisión, reducidos a cinco por el Tribunal Supremo. Lo normal. Por chulo.

Imaginemos sin embargo que, en vez de cuchillo, lo que esta noche lleva el malo es una pistola de verdad. Y que en un alarde de perspicacia y de potra increíble lo advierto en la oscuridad, me abalanzo heroico sobre el malvado, desarmándolo, y forcejeamos. Y pum. Le pego un tiro. Ruina absoluta, oigan. Sale más barato dejar que él me lo pegue a mí, porque hasta pueden demandarme los familiares del difunto. Otra cosa sería que el malo estuviese acompañado. En tal caso, nuestra legislación es comprensiva. Sólo tengo que abalanzarme vigorosamente sobre él, arrebatarle el fusco, calcular con astuta visión de conjunto cuántos malos hay en la casa, qué armamento llevan y cuáles son las intenciones de cada uno, y dispararle, no al que lleve barra de hierro, navaja empalmada, bate de béisbol o pistola simulada –ojito con esto último, hay que acercarse y comprobarlo antes–, sino a aquel que cargue de pistolón o subfusil para arriba. Todo eso, asegurándome bien, pese a la oscuridad y el previsible barullo, de que en ese momento el fulano no se está dando ya a la fuga; porque en tal caso la cagaste, Burlancaster. En cuanto al del bate de béisbol, el procedimiento es simple: dejo la pistola, voy en busca de otro bate, bastón o paraguas de similares dimensiones y le hago frente, mientras afeo su conducta y le pregunto si sólo pretende llevarse las joyas de la familia o si sus intenciones incluyen, además, romperme el ojete. Luego hago lo mismo con el de la navaja. Y así sucesivamente.

El caso es que, cuando llego al final de la escalera, comiéndome el tarro y más pendiente de las explicaciones que daré mañana, si salgo de ésta, que de lo que pueda encontrar abajo, compruebo que se ha ido dos o tres veces la luz, y que el ruido era del deuvedé y de la tele al encenderse. Y pienso que por esta vez me he salvado. De ir a la cárcel, quiero decir. Traía más cuenta dejar que me robaran.

El finlandès, un idioma interessant (pero no l'estudio ni boig)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/08/2009

Noms de grups, titols de cançons... Les paraules finlandeses son un mon a part dintre del llenguatge humà... Creieu que el chino és difícil? Intenteu pillar alguna traducció de google del finès al català i/o castellà i viceversa:

Tapporauta - Homicidio de hierro (tela marinera amb la forma de matar que tenen els finlandesos)
Teräsbetoni - "Ferroconcrete" (després de molt investigar la solució a la pròxima traducció)
Hormigón armado - Teräsbetoni (com ho he descobert? Ferro és evident i "concrete/o" = formigó en anglès/sudamèrica, això de pillar series subtitulades per un sud-americà ajuda a aprendre coses d'aquestes sense voler)
Formigó armat - Vahvistettava (peazo idioma... Tenen formes diferents d'anomenar fins i tot al formigó armat!!!!)
Vahvistettava - Fix (toca't els collons, si al final no volia dir formigó armat... Ara, aixó de tenir aquest peazo paraula per dir "fix"... Quina pèrdua de temps...)
Fix - Kiinteä (cachondeo, aixó és cachondeo...)
Kiinteä - Fix (Per fiiiii!!!! Un palabreju que cuadra!!!)
Kivimetsän - Bosc de pedra (aixó ja m'agrada més, una paraula que reuneix alguna cosa i el seu adjectiu)
Missä miehet ratsastaa - En cas que els homes [...] a muntar (he posat el [...] suposant que hi ha algun "verb" innerent a la frase que es deu sobreentendre)
En cas que els homes a muntar - Pitäisikö miesten asennetaan (S'assembla a lo d'abans? Jo diria que ni de miracle)
Pitäisikö miesten asennetaan - Els homes han de ser instal·lats (Ostia, hem passat de muntar -que jo creia que parlaven d'anar a cavall- i ara acabem instal·lant-nos!!! Si és que els homes som com els ordinadors, per aixó hi ha tant poca dona a la informàtica, els finlandesos ja ho sabien)

Bé, millor ho deixo que al final em faré mal amb aquest idioma tant extrany.

----------------
Escoltant: Doro - Barracuda

Inutilitat tècnica

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 5/07/2009

Dijous 7 de Maig, 3 de la tarda. Em trobo entrant a treballar i fotent fora a la professora de francès que està adormint a la meva companya de feina, que també pringa amb lo del francès dels coll***.

Acte seguit, un cop he aconseguit asseure'm, veig un paperet que diu que ha arribat una impressora d'etiquetes del servei tècnic, apa, torna a baixar al magatzem (està al cantó de l'entrada, o sigui que camí inútil el que he fet per asseure'm).
Arribo allà, em poso a mirar on deuen haber arraconat la impressora i quan la trobo, la desempaqueto (la caixa, degut als repetits usos que ha tingut, té més cinta d'embalatge que no pas cartró) i la provo...
Quina és la sorpesa quan miro el paper "de record" que tenia de quan la vaig enviar per saber quin error provocava... FA EL MATEIX!!!

Continua deixant una ratlla vertical en blanc a TOTA L'ETIQUETA!!!

Que si, que potser a algú altre no li molesta i a nosaltres amb el codi de barres si, pero coi, si poso "queda línea vertical en blanco" com a definició de l'error, serà que no vull que surti la maleida línia en blanc, no? No fa falta ser gaire espavilat per veure que tornar la impressora "tal qual" no servirà de res. Doncs no, en aquest món industrialitzat a segons quins serveis tècnics se'ls en fot arreclar o no les coses... total, ells cobren el mateix perquè saben que no et queixaràs, bàsicament perquè queixar-te dona més molesties que pagar (a nivell d'empresa, 40€ per reparació amb 2 o 3 reparacions com a màxim al mes son una miseria)

PD: Sempre que explico históries poso la tonteria rollo "diari de bitàcora" al principi (exemple d'avui: "Dijous 7 de Maig, 3 de la tarda"), nuse... em fa gràcia, jeje.

----------------
Escoltant: Lordi - Haunted Town

Futbol = Destrossar coses

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/07/2009

Abans que algú se'm llanci a la femoral (és que el tema jugular està molt fet servir ja... i per el cas és igual de mortal) avisar que no em refereixo que TOTS els aficionats al futbol provoquin destrosses, no ens posessim pas nerviosos.

El títol intenta ser un doble sentit entre el que provoca el futbol en casos com el d'ahir a la nit (que el Barça no guanyi una merda, simplement passi de ronda a "la Txampinyons") i el que tinc ganes de fer jo.

Quan guanya algo el Barça (extrapolable al Madrid, l'Atletico, el Sevilla... Tot cristo, per entendre'ns) Canaletes plena de gent, aparadors destrossats, cabines telefòniques arrancades, contenidors de deixalles destrossats... I per si les "seqüeles" no fossin suficients a la "zona 0" per totes les ciutats i pobles energumens tocant el claxon a qualsevol hora per celebrar, amb una estelada, el que un grup de mercenaris extrangers sense cap relació amb ells, a part de dos miserables colors, han fet a prendre pel cul de lluny...

Doncs a mi també m'entren ganes de destrossar coses... Caps, cames, braços i caixes toràciques bàsicament. Si està prohibit utilitzar la botzina (joder quina paraula més "cutre") a partir de les 10 de la nit, dintre de nucli urbà, perquè collons un cotxe de policia, seguint un energumen amb el clàxon "clavat" i amb una estelada gegant sortint per la finestra, suda olímpicament d'ells i continuen com si no passés res? (verídic, vist a Jaume I) No només el cap i les cames de qui està al cotxe "cridaner" sinó als policies també tinc ganes de trencar-los coses... Què passa, que el futbol té més drets que una criatura acabada de néixer que té feines a dormir 2h seguides? O que la persona que es desperta sobresaltada perquè algun energumen fot més fressa que si hagués començat la tercera guerra mundial? Més drets que el pobre botiguer que té feines a mantenir el negoci dret ara que ningú compra gaire res? 12.000 Persones a Canaletes celebrant un "no títol" del Barça. Aixó no seria per a molts un exemple de manifestació il·legal si en comptes de futbol fos una "reunió" de greenpeace o de la Falange? (poso els dos extrems per veure que al final és tot el mateix, quan es tracta de fer mal és igual el bàndol)

Després l'ajuntament de Barcelona es fa el "guai" dient que habilita zones per als "guiris" seguidors de l'equip contrari... Pos molt bé, però les destrosses reals les fan els del Barcelona, no els estrangers, els estrangers beuen, vomiten, pixen, tomben papereres... Però no destrossen aparadors, caixers, cabines... Que si, que qui fa destrosses no és seguidor, és un "simple" desgraciat. Però els que molesten a tothom amb petards, clàxons de cotxe i crits a les 11 de la nit (horari "silenciós" per llei) se suposa que sí diuen ser seguidors del fútbol... I què? Al final ni es controlen a uns ni als altres...

----------------
Escoltant: Teräsbetoni - Ukkoshevonen

Moments de la vida diaria

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 5/06/2009

Dimarts 5 de maig, 7:20 de la tarda. Em disposo a fer una inacabable cua per entrar a la rotonda de Ctra Barcelona (venint des de l'autopista) quan començo a veure els típics cabrons (no tenen altre nom) que, tot i tenir mig carril d'accés per a ells, esperen a l'últim moment per col·locar-se al capdavant de la cua. En moments d'aquests dessitjaria tenir un hammer amb defenses davanteres i la possibilitat d'amagar la matrícula, ja en fotria de feina jo... I se'ls treuria la tonteria a tots aquests...


Però aquest no és el tema, la qüestió és que per el cantó d'un d'aquests passa, al cap de 2 segons de la "gran maniobra" una moto de policia que frena just al passar per el seu cantó. El moment d'alegria imaginant el puro que li cau s'esbaeix quan el policía continua sense parar-se.


En qüestió de segons la cua abança extranyament ràpida, al arribar a l'alçada de la rotonda... el policia parat, tallant el transit perquè nosaltres poguem passar. Quin gran servei policial, alleugerint el trànsit intens... oi? Doncs tampoc, la seva feina era alleugerir el trànsit perquè en 2 minuts un Audi A8, segurament blindat com un tanc, que ja portava una escorta de 2 motos més, pogués passar sense parar per aquell indret.

Algun polític devía estar de passeig per girona i tenien por que el fessin saltar pels aires "cual Carrero Blanco", perquè sino no entenc tanta tonteria...


Dimarts 5 de maig, 7:35 de la tarda. Estic fent un volt per el Media Markt, buscant un mans lliures per al cotxe i de pas mirant les "parides" informàtiques del moment. Mentre ric al veure lo cares que son algunes coses i lo cutres que son algunes d'altres sento "perdoni!", em giro i em trobo amb un mascle mal afeitat amb una caixa de ves a saber què a les mans i amb la clara intenció de fer-me una pregunta sobre el producte en qüestió. Abans que aconsegueixi reaccionar li deixo anar un "no treballo aquí".


Nota mental: "no vagis mai més amb un polo vermell i pantalons negres al Media Markt o al Bauhaus"

L'home de la caixa no és l'únic que se m'acosta, altres també ho intenten. Si veig les intencions del subjecte la sortida és senzilla i bastant graciosa: A la que algú se t'acosta agafa lo primer que vegis d'una lleixa, acostat-ho a l'orella i remena-ho, com si volguessis escoltar si hi ha algo trencat. La gent es queda flipant, després et miren millor i veuen que ni logos del Media Markt ni targetetes amb el nom formen part del teu polo vermell.


L'altre punt és que alguna de les dependentes (que tot s'ha de dir, no estan gens de mal veure la majoria i la del cas aquest en concret era una preciossitat) se't quedi mirant com si estigués repassant la seva presa en una discoteca. Fins que al cap de ¡5 segons! (semblen poc, pero quan estas parat i esperant que passi el temps es fa molt llarg) arriba a la mateixa conclusió que el pàjaru o pàjara del cas anterior: si no hi ha identificació no treballa aquí. I el seu cervell continua amb la feina que estigués fent i se n'oblida totalment del que ha passat.


En aquest precís moment que se li encen la bombeta a la gent l'alegría t'embarga, Saben que han estat a punt de cagar-la, pero no saben que jo també ho sé. Per aixó és tant divertit xD. (tot i així moltes vegades et venen per l'esquena i et foten la "puñalada trapera", i contra aquestes no hi pots fer res, per aixó millor no temptar la sort)

----------------
Escoltant: Teräsbetoni - Kotiinpalaaja

Rock en vena

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 5/05/2009

12 del migdia, avui m'han deixat sol per totes bandes. La companya de despatx té visita a l'oculista i no vindrà tot el dia (això que et dilatin les pupil·les no mola gaire si has d'estar davant una pantalla). El company de gmail (si, és com un segon despatx... jeje) té presentació de projecte... almenys espero que a la tarda em faci una mica de companyia ja que al matí és impossible. En definitiva, que si no em vull adormir haig de treballar, però això no mola. No pel fet de treballar, que per algo cobro, sinó pel fet que tret d'algun cas puntual la meva feina es basa en investigar, entendre i practicar. Algú pensarà que estic en el departament de I+D+i (Investigació, desenvolupament i innovació), però no, és un departament informàtic normal i corrent. Però com que soc el "novatu" em toca comprovar totes les novetats del mercat abans de fer res, lo que implica que acabo sense fer res...
Al final és una "bona" feina: ningú m'emprenya, és senzilla, no estressa, s'entén... Però continuo sol, i desgraciadament soc una persona social. (tot i que ningú ho diria, perquè soc una persona que necessita un entorn social, no un tracte social... bé, és igual que em començo a perdre jo i tot...)
I tot aixó què implica? Doncs que el meu sentit de l'oïda s'avorreix i necessito música, i si pogués me la fotria en vena. Porto tot el dia investigant per les emisores que "proporciona" iTunes: "classic rock", "hits of the 70`s, 80`s, 90`s" o "rock" entre d'altres...
Al final només trio lo que té una mica de pinta de "heavy" per poder-me emocionar una mica, però tampoc em puc passar perquè la resta de la gent (que estic en un "despatx" però amb la porta oberta i amb gent per tots cantons) m'acaba mirant raro per tenir uns gustos tant estranys (que voleu, son molt fins per aquí).
Només fa dos dies, sonant Smells Like Teen Spirit a ràdio Flaixbac el director financer va fotre una cara rara i ens va dir "que coi és aixó que escolteu?". La nostra cara de peix i el conseqüent riure "por lo bajini" va ser lo millor del dia. El pobre director financer va marxar mig deprimit pobre... Si és que hi ha molta gent diferent pel mon, i mentre jo demano rock/heavy en vena, d'altres desitjarien ser completament sords per no ser molestats per cap soroll o "tonada", per artística, suau i maca que fos.

----------------
Escoltant: Apocalyptica - I'm Not Jesus

Opening (II)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 5/03/2009

L'altre dia van ser els dibuixos animats de TV3...

Avui seran les sèries "reals" en general. Més intros per rememorar vells temps (tant de TV3 com de la resta de canals estatals)


El Coche Fantástico (en anglès perquè la versió en español no la deixen "integrar" en altres webs)


El equipo A


MacGyver


Magnum, P.I.


Els Joves (amb un tros de capítol inclòs)


El món de'n Beakman (no és l'opening, sinó una promo, però pel cas és el mateix)


Salvados por la campana


Mr Bean


Cosas de casa


El principe de Bel-Air


Los vigilantes de la playa


SeaQuest (hi he posat lo que he pogut perquè en español és impossible)





També volia posar en Parker Lewis però és impossible trobar-lo en català i com que "xerren" molt, posar-ho en anglès tampoc fa gràcia...

Jo ho deixo aquí, me'n deixo moltes de mítiques, podria posar l'ironside, bonanza, els homes de Harrelson... Peró amb les que ens van marcar en la nostra època jo diria que en fem prou i de sobres, oi?