Rock en vena

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 5/05/2009

12 del migdia, avui m'han deixat sol per totes bandes. La companya de despatx té visita a l'oculista i no vindrà tot el dia (això que et dilatin les pupil·les no mola gaire si has d'estar davant una pantalla). El company de gmail (si, és com un segon despatx... jeje) té presentació de projecte... almenys espero que a la tarda em faci una mica de companyia ja que al matí és impossible. En definitiva, que si no em vull adormir haig de treballar, però això no mola. No pel fet de treballar, que per algo cobro, sinó pel fet que tret d'algun cas puntual la meva feina es basa en investigar, entendre i practicar. Algú pensarà que estic en el departament de I+D+i (Investigació, desenvolupament i innovació), però no, és un departament informàtic normal i corrent. Però com que soc el "novatu" em toca comprovar totes les novetats del mercat abans de fer res, lo que implica que acabo sense fer res...
Al final és una "bona" feina: ningú m'emprenya, és senzilla, no estressa, s'entén... Però continuo sol, i desgraciadament soc una persona social. (tot i que ningú ho diria, perquè soc una persona que necessita un entorn social, no un tracte social... bé, és igual que em començo a perdre jo i tot...)
I tot aixó què implica? Doncs que el meu sentit de l'oïda s'avorreix i necessito música, i si pogués me la fotria en vena. Porto tot el dia investigant per les emisores que "proporciona" iTunes: "classic rock", "hits of the 70`s, 80`s, 90`s" o "rock" entre d'altres...
Al final només trio lo que té una mica de pinta de "heavy" per poder-me emocionar una mica, però tampoc em puc passar perquè la resta de la gent (que estic en un "despatx" però amb la porta oberta i amb gent per tots cantons) m'acaba mirant raro per tenir uns gustos tant estranys (que voleu, son molt fins per aquí).
Només fa dos dies, sonant Smells Like Teen Spirit a ràdio Flaixbac el director financer va fotre una cara rara i ens va dir "que coi és aixó que escolteu?". La nostra cara de peix i el conseqüent riure "por lo bajini" va ser lo millor del dia. El pobre director financer va marxar mig deprimit pobre... Si és que hi ha molta gent diferent pel mon, i mentre jo demano rock/heavy en vena, d'altres desitjarien ser completament sords per no ser molestats per cap soroll o "tonada", per artística, suau i maca que fos.

----------------
Escoltant: Apocalyptica - I'm Not Jesus

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada