Evanescence -child version-

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/27/2009

L'he vist i he tingut la necessitat imperiosa de mostrar-vos el vídeo sens falta. No diré res més:


"Las de rojo, que te os las cojo!"

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/25/2009

I què és lo que "les vi a cojé?". Doncs a les de vermell els agafaré les matrícules per estar el més lluny possible d'elles a la carretera.

En ambdós casos es tracta d'una dona francesa entrada en anys, la que conduia, no és una generalització, que consti. És un cas concret, que ha coincidit amb aquest fet (no seria gaire estrany si només tinguéssim en compte que son dones, la meitat de conductors en son, no seria estrany... Però franceses a més... Ja és tenir mala sort)

13:38 - Estic tornant cap a casa, arribant a la bifurcació on l'autovia de Banyoles se separa per continuar cap a La Bisbal o per entrar a l'autopista. Tinc un cotxe i un camió al davant. De cop i volta tots dos frenen (alguna roda del camió es deu haber clavat pq he vist una miqueta de fum blanc, típic de rodes cremant-se sobre l'asfalt a ritme de frenada). Jo freno com puc, no és res perillós però si que és greu haber de frenar així en una zona on es pot anar a 80. Trec el cap una mica per l'esquerra i veig un Mercedes Clase B de color vermell que, a l'últim moment possible, creua la carretera per anar a l'altra "branca" de la bifurcació, com que no en tenia ni puta idea de si sobreviuria la seva solució ha estat quedar-se al mig de tot arreu, tallant la circulació de tots dos carrils. Arranca (no sense salvar-se del clàxon del cotxe i el camió) i es dirigeix cap al peatge d'entrada a l'autopista. A uns 15m del peatge comença un altre recital de conducció, no sap per quin "carril" passar. Comença a fotre esses abarcant uns 3 carrils (no sencers però si volies anar a algun d'aquests la única cosa que podíes fer era esperar darrera). El primer cotxe se'n va a la punta de tot, un altre cotxe que havia vingut del l'altre cantó de carretera (que el pobre no sabia on es fotia) ha vist el panorama i segueix a l'altre, allunyant-se del perill. El camió recte, impassible, acostant-se perillosament al Mercedes vermell. No crec que li importés gaire, sabia que qui hi hagués dintre del cotxe no tornaria a temptar la sort fotent-se davant un trailer de 18 tonelades. Finalment ha entrat per un carril i jo he entrat a un altre on no hi havia 1 cotxe [...] Quan he tornat a mirar, jo ja feia estona que havia sortit del peatge, el Mercedes vermell encara estava dins el peatge amb la valla baixada, sort que la única cosa que havia de fer era estirar el paperet.

13:45 - Arribo al peatge de Salt, tranquil, sense presses, fot una calor de collons i no tinc ganes d'obrir la finestra per tornar a treure el paperet del cotxe, on tinc l'aire condicionat que em manté a menys de 30 ºC (a falta de termometre no puc ser més precís, jeje). Quina és la meva sorpresa quan al davant, al aproximar-me al peatge, veig un Mercedes Clase A de color vermell. M'entra una suor freda, cosa extranya perquè carda un pet de sol que esquerda les pedres, i m'acollono. Tots els "carrils" ocupats per 2 o més cotxes i en aquest només n'hi ha un. M'entra por, tinc la sensació que l'han deixat sola per una raó semblant a l'anterior. Mentre m'hi acosto veig que puja la barrera, "estic salvat, ara sortirà i no hauré de patir més" penso jo, així que m'hi poso darrera i espero que arranqui. Res més lluny de la realitat. Puja la barrera i es queda el cotxe quiet -torna la por-, treu la mà, agafa lo que ha de ser una targeta de crèdit -marxa la por-, continua sense moure's -ja no se on he fotut la por-, torna a treure la ma -ostia quin sustu-, torna a fotre la targeta de crèdit al forat -em cauen els collons, ja els buscaré després per el cotxe-, la torna a agafar -podrem sortir d'allà?-, es mira la targeta, la repassa com si fos una caixa d'un regal -se m'infla la vena-, li foto un toc al clàxon -solucionarem algo?-, la dona mira al semàfor i la barrera -ho haurà pillat?-, veu que pot passar, llença la targeta com si fos un tros de paper inútil i surt fent esses (bàsicament perquè s'havia acostat tant a la vora que si no fot esses s'empotra només d'arrancar). PER FI, SOC LLIURE!!!!

He posat el paperet on tocava, ha pujat la barrera, he arrancat, he arribat fins la rotonda, passo per el carril de l'esquerre (interior de la rotonda) i quan m'hi fixo... La del Mercedes vermell encara esta esperant per entrar a la rotonda, cosa que ha pogut fer en incontables ocasions però no s'ha atrevit a posar primera.

Bé, si heu arribat fins aquí sou "incredibols" i "anvelivabols", perquè us he deixat anar un totxo de collons... Felicitats.

Corre, corre, que te pillo...

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 6/24/2009

Potser algú creurà que estic parlant de jugar a "atrapar" com feiem quan erem petits. Potser algú altre pot creure que, com que soc així de sortit, potser estic parlant d'alguna mossa que serà millor que corri que com la "pilli"...

Però no. No estic parlant ni d'una cosa ni l'altra. Estic parlant d'animals.

Potser algú coneix aquest vídeo d'un animal perseguint un humà (o 'projecte de', perquè molt desenvolupat no està encara):



Doncs bé, tornant de Palamós a les 3 i pico de la nit, passant per Romanyà de la selva per evitar possibles controls a la Costa d'Alou (cosa finalment inútil perquè el control el feien al polígon del Trust a Cassà, tot i que no ens van parar...) ens vam trobar amb el cas contrari. Éssers humans perseguint animals. En aquest cas éssers motoritzats (o sigui, nosaltres) i l'animal en qüestió era un conill (no ho puc assegurar perquè tampoc em vaig posar a comparar, però jo diria que una llebre hauria de ser visiblement més grossa que el que seguíem).

Per desgràcia nostra no teníem càmera per gravar el vídeo, així que passo a relatar el moment:

Per la carretera de "muntanya" anem veient un o dos animalons que, amb presses, creuen la carretera espantats per la llum del cotxe. En un moment d'alegria nostra (perquè ja ens feia gràcia veure tant d'animaló) un conillet ben bufó sembla que farà el mateix, però no, el cabr**, un cop ha creuat la carretera d'esquerra a dreta, no acaba de saltar cap al bosc sinó que es dedica a seguir el nostre sentit de la marxa per sobre la ratlla blanca del lateral. Anem a poc a poc, no ens arrisquem a fer "conill planxat" per esmorzar (molt recte no anava el 'bichu', devia venir de berbena també). Quan els comentaris jocosos sobre el tema ja començaven a ser del·lirants (amb 4 segons en vam fer prou per arribar a aquest punt) la carretera deia de tenir 'cuneta' i apareix un tros de camí per entrar en un camp. El conill, com si d'un conductor experimentat es tractés, fa dos saltets ben mesurats i gira a la dreta amb tot l'encant que pot tenir un animalot peludet d'aquests. Nosaltres continuem la nostra marxa, comentant durant una estoneta l'experiència viscuda. Res de l'altre mon, però molt entretingut, jeje.

"Mi PC" WTF

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/22/2009

Em trobo navegant per les carpetes del meu PC quan de sobte i sense avisar se'm passa pel cap la idea d'anar a "Mi PC". El problema està en que no tinc la barra de l'esquerra on hi ha els accessos directes a "mis documentos", "mi pc", "escritorio"... Perquè estava fent coses rares i en aquest moment doncs simplement no ho tinc a ma. "Ni cort, ni peretzòs" escric a la barra on hi ha tot el nom/ruta de la carpeta els palabrejus "Mi PC". Mentre el meu dit es dirigeix de forma controlada cap al botó d'Enter m'adono que ja he passat el punt de no retorn i és massa tard per rectificar la meva acció, que crec que implicarà un error de "carpeta no encontrada".

Quina és la meva sorpresa al veure que no només no em dona error sinó que m'està obrint el firefox. Lógicament no hi ha cap pàgina web que es digui "Mi PC" així que obre google per buscar les paraules "Mi PC" però el cas es transforma en un WTF en tota regla en el moment que, per sorpresa meva, el concepte de "Mi PC" al google li fa pensar que estic parlant d'astronomia o algo per l'estil i em deixa anar a següent comparació:

Aquí he encomanat la meva ànima al Monstre Espagueti Volador i he plegat, he tancat tot el que tenia que tancar i he anat fins a "Mi PC" per el camí de tota la vida. No fos que em passés alguna cosa més estranya encara.

Ai quin sustuuuu

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/19/2009

Per la carretera hi ha gent que els fa por tot. Aquest migdia, al tornar de la feina, per l'autovia (màxim 100km/h) ja he trobat estrany que tothom anés a poc a poc. Suposava que hi hauria dos camions de cantó o alguna cosa per l'estil, però no, la resposta a la pregunta era molt més rebuscada, més desconeguda:




Si senyores i senyor, un Radar ambulant pensaven els conductors. Però un que està instruït, al veure "l'aparateju" ha continuat tirant, sense por, adelantant a "to kiski" sense preocupar-me gaire del que posés al radar... bàsicament perquè alló de radar en té poc. És un cotxe de Google Maps, fent fotos per al seu servei "street view", en el que ens podem col·locar en la posició que necessitem i "mirar" al nostre voltant a veure si aconseguim trobar el lloc que volem o veure el paissatge que visitarem quan passem en cotxe per algun cantó.

Tot i la meva nul·la vacil·lació a l'hora d'adelantar al "Google car" ningú s'ha atrevit a adelantar-lo... aixó si, el de google ha començat a anar a 110 i tots a darrera... NENS, NO US SEMBLA EXTRANY QUE EL QUE POSA MULTES VAGI MÉS RÀPID DEL QUE PERMET LA LLEI?

----------------
Escoltant: Pain - Zombie Slam

Comprant portàtils a movistar...

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/18/2009

"Oye, que estoy aqui en la tienda movistar que dicen que no me pueden dar el portatil por noseque problema de la codificación que se han equivocado en la remesa..."

Nota mental: El pròxim cop que despengi haig de deixar clar que no soc l'oficina d'ajuda al consumidor...


----------------
Escoltant: Papa Roach - Time And Time Again

He trobat una cosa...

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/18/2009

"Bones, us porto això que he trobat per allà sota una taula, és una funda d'ordinador portàtil que no fem servir, no se si la voleu, hi ha una mica de pols i rates..."

Nota mental: Temes com haver de fer d'electricista/electrònic ja els tenia assumits, però d'exterminador encara no...

----------------
Escoltant: Iron Maiden - The Trooper

Pujant al Puigsacalm

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/15/2009

Diumenge, 10 del matí, Saccharine, Pucca i un servidor es disposen a pujar el Puigsacalm des de terres barcelonines (total, son un 10 metres dintre de terres barcelonines, però bé... s'ha de dir tot que sinó després surten els "tikis-mikis", jeje).

Anem pujant i ens anem cansant, no fa sol però la xafogor és traumàtica. Pedres, arrels, més pedres i més arrels, el camí té de tot menys terra...

Al cap d'una estona arribem a punts del camí més amples i amb més terra que altres coses, s'agraeix, seguim pujant, travessem un rierol, arbres tallats per aquí, "bichus" terrestres per allà...

No és més que una "caminada", tampoc té massa misteri, fins que arribem als prats prop del cim... Uns prats amb més inclinació que tot el que havíem pujat fins al moment, una putada. Cosa que fa que la Pucca i jo ens quedem allà fent el ronso esperant que el sonat de'n Saccharine (tampoc descobrim res de nou, oi?) torni del cim (que només ens faltaven 20min però n'estàvem fins als mismíssims).

El matí va passant mentre un parell d'essers fan la croqueta,


i jo em paro a pensar perquè si una cama "postissa" és ortopèdica un braç "postís" no és ortomànic. Suposo que és una d'aquelles coses que mai se sabran, no em preocupa.

Al cap i a la fi tot el nostre periple es resumeix en un sol vídeo de segons de duració:


video

Tinc una pregunta per tu...

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/11/2009

Dijous, 16:15 de la tarda, fa calor, molta calor, l'aire condicionat a 24º fa que no t'escaldis però el simple esforç d'aguantar-te un estornut fa que entris en calor. Llàstima que no me'l pugui posar al meu gust perquè la majoria de femelles d'aquesta empresa anirien amb anorac i descansos per l'oficina l'11 de Juny.

Estic fent un "remix" de programes pre-existents (fer un "todo en uno" per entendre'ns. Ara mateix ho tenim "todo" i jo ho haig d'encavir en "uno"), és una merda perquè no sé ni què fa el programa i molt menys com ho fa. Però bé, que em lio.

Estava jo inútilment centrat en la meva tasca quan, sense avís i amb premeditació, apareix per darrera (estic d'esquenes a la porta del despatx, és lógic que m'apareguin per darrera a no ser que em surtin per la finestra que dona al magatzem...) una de les del departament de recursos humans. Ve amb una llista i post-its a les mans... El primer que penso és que no he escollit encara vacances però tinc excusa, el jefe tampoc i jo m'acomodo a lo que em deixi ell, així que la cula és seva (fotre la culpa a un superior sempre va bé per desfer-se dels "marrons" perquè un treballador, encara que sigui d'un altre departament, tampoc s'atrevirà a dir-li res, jeje).

Però no, no volia parlar de vacances, el que volia era més profund, més íntim... I no, sé que no penseu en guarrades, però sé que heu pensat que jo si i per tant us informo que el tema no és "sesuá".

Se m'acosta, abaixa la veu, amb mira de forma carinyosa/vergonyosa....

- Que tens parella?
LO CUALO DE LO QUE?
- Mmmmmm... Nops.
Moment en el que salta la meva companya a punt de tenir un atac de riure:
- Vaaaaaa, si lo que vols és saber si vol posar un nom al carnet "vip" per comprar a les botigues. Pregunta-li per el carnet no per la parella, torracollons!!!!

Si, senyores i senyors, només volia saber si había de posar algun nom en la targeta per tenir "descomptes" a les botigues de l'empresa. Que en realitat hi podria posar el nom del meu germa, de ma mare o qui fos de la familia, però bé... què hi farem, la gent és com és, cadascú té un caràcter, alguns bastant extrany... jo millor no opino gaire, jeje.

Contigo no Bisho

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/10/2009

Arrel d'aquest comentari de la meva estimada amiga Misha (si us explico com m'ha deixat el braç un mininu rustullador us riureu durant dies així que millor callo) he recordat l'existencia d'un video, fet sense intenció, que ha acabat essent un dels mites youtubils de la història. (el que fa la resaca)

Al principi és un pel chorra, però quan comença amb les teories metafísiques sobre el sentit de les paraules... És descollonant:




----------------
Escoltant: Evanescence - Tourniquet

Mudant el pel...

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/09/2009

A la naturalesa moltes espècies s'adapten a l'entorn mudant els seus
"recobriments":

Les serps muden la pell a mesura que creixen
Els gats i gossos muden el pèl al canvi d'estacions
Alguns crustàcis canvien de "closca" quan se'ls queda petita la seva.
...

I després venim els humans, que no sabem que collons fem pero aquí "el
menda" sembla que té la costum de mudar-ho tot.
He tingut èpoques en que mudava la pell de la cara d'una forma poc ortodoxa
(i no era degut a cremades del sol precisament): de petit vaig tenir una
moment "joker" durant el qual tota la pell de la cara va "marxar" sense
avisar a la següent generació i vaig passar dies horribles amb la cara que
semblava cremada (ni m'en recordo jo d'aixó de lo petit que era). I a
l'inici de l'adolescencia vaig tenir el moment "dos caras" amb el mateix
procés pero només a una galta. Ara mateix estic reflexionant i no se si
m'estic tornant animal o fan de Batman, però bé... Continuem

I si el tema de mudar la pell ja l'he passat, què més queda? El pèl i la
closca. I ja que el tema closca no en gastem gaire els humans*, només queda
el pèl. Això si, per el tema del pel el meu cos és més ortodox i ho fa com
ha de ser, sense canvis bruscs. Que fa calor? Doncs em cau el cabell per
quedar més "lleuger". Que fa fred? Pos no me'n cau ni un, així els que van
apareixent queden més espessos.

Jo de vegades em paro a pensar i tinc la sensació que tinc més d'animal que
d'humà (que som animals al cap i a la fi, pero ja m'enteneu si voleu):
- La dutxa ha de ser amb aigua calenta(al principi), perquè si començo amb
l'aigua freda salto com un gat (i m'empotro contra la mampara de la dutxa
que prèviament he tancat, lógicament)
- Quan dormo babejo com un gos (jo i molts i moltes)
- He canviat la pell de la cara com si fos una serp (aixó si que és exclusiu
meu)
- El metge de la revisió em diu que hi sento bé com un gos (aquest metge
esta sonat però és bon tiu)
- El "mote" que em vaig guanyar a finals de l'ESO i durant batxillerat va
ser Sapo (bàsicament perquè a les proves de salt a peus junts me'ls passava
a tots per la pedra. Si a 1r de Batxillerat per tenir un 10 havies de saltar
2'50m** jo en saltava 3 i poc)


* Podríem considrerar la roba com una closca i aquesta la canviem i renovem
cada dos per tres o sigui que també seria vàlid, perquè negar-ho.
** No recordava les distàncies però per aixó existeix google que et porta
fins a "El blog del Dto. De Educación Fisica del colegio "El Valle"
Valdeberdardo" i més concretament a les llistes que tenen de 1r de Bat. amb els resultats tots ben tabulats.

...pero hoy no será ese día!

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , | Enviat a 6/08/2009

Pudiera llegar el día en que el valor de los hombres decayera,
en que olvidáramos a nuestros compañeros
y se rompieran los lazos de nuestra comunidad,
pero hoy no es ese día.

En que una hora de lobos y escudos rotos
rubricaran la consumación de la Edad de los Hombres,
pero hoy no sera este día.

¡En este día lucharemos!
Por todo aquello que vuestro corazón ama
de esta buena tierra
os llamo a luchar,
¡hombres del Oeste!


A què ve aquesta onada d'heroïcitat? Doncs simplement que m'avorria, i com que avui ens han fet la revisió mèdica i ens han donat els resultats dels anàlisis a l'empresa, m'ha donat per posar la cosa rara aquesta, que simbolitza la resistència i la fortalesa humana... Una fortalesa que es manifesta en una salut de ferro, sense col·lesterol, sense triglicèrids, amb l'oïda d'un cànid (paraules del metge) i la vista que no empitjora des de fa anys (porto ulleres, però no empitjorar ja és un pas per, potser en un futur, deixar de portar ulleres).

Ah, me'n descuidava, que les coses bones no s'han acabat. La panxa cervesera també és un punt a favor de l'evolució i la resistència humana, tot i que els metges no hi estiguin d'acord jajaja

----------------
Escoltant: Papa Roach - She Loves Me Not

Una nit de guano

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/06/2009

Entenem guano per l'acumulació i solidificació, en terreny sec i calurós, de les deposicions de ratpenats i aus marines.

Un cop definit hem de saber que ahir a la nit ens vam passar hores parlant de merda/guano.

I finalment tot deriva en el mateix, la conya fàcil:






----------------
Escoltant: Shaman - Vuola Lavilla

Quin patir!

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/04/2009

Estic assegut a la cadira de l'ordinador, fa estona que estic mirant una pelicula pero no puc més, no puc aguantar ni un minut més.

Li foto una ceba a la tecla d'espai, el video queda congelat, maixeco correns i vaig cap al lavabo, pel camí me la trec, ho necessito fer, tinc pressa. Obro la porta del lavabo, encenc el llum, pujo la tapa i ho deixo anar.

Després de tot el "merder" el millor és dutxar-se, no es pot anar així pel mon. Vaig a l'habitació a buscar roba per canviar-me, pel passadís, ara que me l'he treta, estic fresquet...

Em fixo que no hi ha toballola al bany, així que a més de la roba agafo una tovallola neta de l'armari, no m'eixugaré "al viento" dintre de casa.

La dutxa, amb aigua calenta, com ha de ser, abans d'acabar ja la deixaré anar una mica freda per refrescar-me.

Ara que ja estic net i polit ja puc continuar amb la película, però aquest cop no em posaré la camiseta, per tornar a suar com un porc i haver-me-la de treure amb presses com abans, millor no fer-ho.

PD: xDDDD

Ostia quina por de videoclip

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 6/03/2009

No he acabat de veure'l perquè no vull tenir malsons aquesta nit, però m'he vist obligat a "informar-vos" d'aquesta "invenció" videoclipera...

Tant pot ser que us transporti al Nirvana com que faci començar el Ragnarok

I sense més dilació us deixo amb... això:



----------------
Escoltant: Jimmy eat World - 01 - Opener

Sonats de carretera

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 6/03/2009

Emulant les pel·lícules de zombis o a la última de Shyamalan (El incidente), sembla que aquesta setmana hi ha algo a l'aire que torna estúpida a la gent. Suposo que aquest "algo" deu generar-se a l'asfalt calent perquè les burrades que he vist els últims 3 díes han estat, bàsicament, a la carretera.

Us deixo "la traca" de la història. La resta potser les explico algun dia... O potser no.

Dimarts al matí, autopista A7, en direcció nord. A mig camí entre la Nescafe i la sortida de Girona Nord. Un feix de cotxes adelantant camions a pas de tortuga, perquè a l'inici de la cua el que "obre pas" és un altre camió. Una d'aquestes bèsties que va a 101km/h per adelantar a un altre llamp de màquina que va a 98km/h. El que implica que, fent un càlcul ràpid i mental de nivell "super-expert", el maleït camió tardarà al voltant de mig minut a tornar al seu carril.

Durant aquest mig minut pot arribar a passar de tot. I ho sé perquè ho he viscut:

Vaig tant tranquil a 140km/h per l'autopista, sense ningú al meu voltant, veig el "tap" al davant (a centenars de metres de distància) i aixeco el peu de l'accelerador per tal d'adequar-me a la velocitat del grup sense haver de frenar. Quan arribo a l'alçada de tots els cotxes un Seat Altea (monovolum familiar, per qui no ho sàpiga) s'aparta al primer carril per deixar-me passar. Mai habia trobat que un cotxe em deixés passar en una cua, bàsicament perquè era impossible avançar i aquell honorable gest es tornava inútil en realitat. El següent que recordo és estar enganxat al cotxe de davant, que estava enganxat al de davant seu, i aquest al següent... I fins al primer cotxe darrera el camió que adelanta. I aquí les coses es posen "chungues"... El cotxe de davant meu, per avorriment, aixeca el peu de l'accelerador una mica i deixa distància amb el seu precedent, acte que "aprofita" vilment un camió TRAILER per "anar a la deriva sense control" cap al segon carril. Provocant que el cotxe de davant meu estigués a pocs centímetres de rascar la balla de l'esquerra evitant ser envestit lateralment per les rodes posteriors del camió, per després clavar fre, acte seguit freno com no m'imagino que em fes falta mai frenar en una autopista i suposo que tota la cua darrera meu va fer el mateix.

En aquest precís instant, quan la situació està controlada i "no ha passat res" l'adrenalina està sobre màxims, el cor batega al ritme del d'un colibrí nerviós i les ganes d'inflar a osties el camioner superen qualsevol escala de valors que es pogués escriure amb paraules humanes (en la llengua de Mordor "fijo" que tenen paraules per aquestes coses).

Però passa l'inimaginable, el que creus que mai podrà passar després d'un cas com aquests...

Miro per el retrovisor i veig un braç sortir del Seat Altea que molt amablement m'ha deixat passar pocs segons abans, a la ma un pirulo lluminós de color blau. Una ràfega de llums i m'aparto del seu camí, em poso al forat que ha deixat el puto camió. Un parell de ràfegues més i el cotxe de davant meu fa el mateix que jo. Després de 5 segons el camió torna al forat que ha deixat anteriorment (ara molt més ample ja que ningú ha tingut collons a acostar-se al camió "assassí") el cotxe de policia es posa a l'alçada de la cabina del camió i li diuen 4 coses al camioner. El cotxe de policia davant el camió, tots comencem a adelantar i policia i camió parats en una zona "d'emergencies" de l'autopista 500m més lluny.

En un minut he passat de la "ñoña" més profunda, a l'estrès més exagerat i finalment a l'alegria desenfrenada més psicòtica possible. Així, sense demanar-ho i sense imaginar que alguna cosa així pogués passar mai (que casi t'aixafin ja és difícil, però que a més la poli els enganxi ja és de miracle. I si a més els policies s'han portat bé amb tu ja és per fer un puto monument al Monstre Espaggheti Volador)

----------------
Escoltant: Atreyu - Your Private War