Corre, corre, que te pillo...

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 6/24/2009

Potser algú creurà que estic parlant de jugar a "atrapar" com feiem quan erem petits. Potser algú altre pot creure que, com que soc així de sortit, potser estic parlant d'alguna mossa que serà millor que corri que com la "pilli"...

Però no. No estic parlant ni d'una cosa ni l'altra. Estic parlant d'animals.

Potser algú coneix aquest vídeo d'un animal perseguint un humà (o 'projecte de', perquè molt desenvolupat no està encara):



Doncs bé, tornant de Palamós a les 3 i pico de la nit, passant per Romanyà de la selva per evitar possibles controls a la Costa d'Alou (cosa finalment inútil perquè el control el feien al polígon del Trust a Cassà, tot i que no ens van parar...) ens vam trobar amb el cas contrari. Éssers humans perseguint animals. En aquest cas éssers motoritzats (o sigui, nosaltres) i l'animal en qüestió era un conill (no ho puc assegurar perquè tampoc em vaig posar a comparar, però jo diria que una llebre hauria de ser visiblement més grossa que el que seguíem).

Per desgràcia nostra no teníem càmera per gravar el vídeo, així que passo a relatar el moment:

Per la carretera de "muntanya" anem veient un o dos animalons que, amb presses, creuen la carretera espantats per la llum del cotxe. En un moment d'alegria nostra (perquè ja ens feia gràcia veure tant d'animaló) un conillet ben bufó sembla que farà el mateix, però no, el cabr**, un cop ha creuat la carretera d'esquerra a dreta, no acaba de saltar cap al bosc sinó que es dedica a seguir el nostre sentit de la marxa per sobre la ratlla blanca del lateral. Anem a poc a poc, no ens arrisquem a fer "conill planxat" per esmorzar (molt recte no anava el 'bichu', devia venir de berbena també). Quan els comentaris jocosos sobre el tema ja començaven a ser del·lirants (amb 4 segons en vam fer prou per arribar a aquest punt) la carretera deia de tenir 'cuneta' i apareix un tros de camí per entrar en un camp. El conill, com si d'un conductor experimentat es tractés, fa dos saltets ben mesurats i gira a la dreta amb tot l'encant que pot tenir un animalot peludet d'aquests. Nosaltres continuem la nostra marxa, comentant durant una estoneta l'experiència viscuda. Res de l'altre mon, però molt entretingut, jeje.

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada