"Las de rojo, que te os las cojo!"

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/25/2009

I què és lo que "les vi a cojé?". Doncs a les de vermell els agafaré les matrícules per estar el més lluny possible d'elles a la carretera.

En ambdós casos es tracta d'una dona francesa entrada en anys, la que conduia, no és una generalització, que consti. És un cas concret, que ha coincidit amb aquest fet (no seria gaire estrany si només tinguéssim en compte que son dones, la meitat de conductors en son, no seria estrany... Però franceses a més... Ja és tenir mala sort)

13:38 - Estic tornant cap a casa, arribant a la bifurcació on l'autovia de Banyoles se separa per continuar cap a La Bisbal o per entrar a l'autopista. Tinc un cotxe i un camió al davant. De cop i volta tots dos frenen (alguna roda del camió es deu haber clavat pq he vist una miqueta de fum blanc, típic de rodes cremant-se sobre l'asfalt a ritme de frenada). Jo freno com puc, no és res perillós però si que és greu haber de frenar així en una zona on es pot anar a 80. Trec el cap una mica per l'esquerra i veig un Mercedes Clase B de color vermell que, a l'últim moment possible, creua la carretera per anar a l'altra "branca" de la bifurcació, com que no en tenia ni puta idea de si sobreviuria la seva solució ha estat quedar-se al mig de tot arreu, tallant la circulació de tots dos carrils. Arranca (no sense salvar-se del clàxon del cotxe i el camió) i es dirigeix cap al peatge d'entrada a l'autopista. A uns 15m del peatge comença un altre recital de conducció, no sap per quin "carril" passar. Comença a fotre esses abarcant uns 3 carrils (no sencers però si volies anar a algun d'aquests la única cosa que podíes fer era esperar darrera). El primer cotxe se'n va a la punta de tot, un altre cotxe que havia vingut del l'altre cantó de carretera (que el pobre no sabia on es fotia) ha vist el panorama i segueix a l'altre, allunyant-se del perill. El camió recte, impassible, acostant-se perillosament al Mercedes vermell. No crec que li importés gaire, sabia que qui hi hagués dintre del cotxe no tornaria a temptar la sort fotent-se davant un trailer de 18 tonelades. Finalment ha entrat per un carril i jo he entrat a un altre on no hi havia 1 cotxe [...] Quan he tornat a mirar, jo ja feia estona que havia sortit del peatge, el Mercedes vermell encara estava dins el peatge amb la valla baixada, sort que la única cosa que havia de fer era estirar el paperet.

13:45 - Arribo al peatge de Salt, tranquil, sense presses, fot una calor de collons i no tinc ganes d'obrir la finestra per tornar a treure el paperet del cotxe, on tinc l'aire condicionat que em manté a menys de 30 ºC (a falta de termometre no puc ser més precís, jeje). Quina és la meva sorpresa quan al davant, al aproximar-me al peatge, veig un Mercedes Clase A de color vermell. M'entra una suor freda, cosa extranya perquè carda un pet de sol que esquerda les pedres, i m'acollono. Tots els "carrils" ocupats per 2 o més cotxes i en aquest només n'hi ha un. M'entra por, tinc la sensació que l'han deixat sola per una raó semblant a l'anterior. Mentre m'hi acosto veig que puja la barrera, "estic salvat, ara sortirà i no hauré de patir més" penso jo, així que m'hi poso darrera i espero que arranqui. Res més lluny de la realitat. Puja la barrera i es queda el cotxe quiet -torna la por-, treu la mà, agafa lo que ha de ser una targeta de crèdit -marxa la por-, continua sense moure's -ja no se on he fotut la por-, torna a treure la ma -ostia quin sustu-, torna a fotre la targeta de crèdit al forat -em cauen els collons, ja els buscaré després per el cotxe-, la torna a agafar -podrem sortir d'allà?-, es mira la targeta, la repassa com si fos una caixa d'un regal -se m'infla la vena-, li foto un toc al clàxon -solucionarem algo?-, la dona mira al semàfor i la barrera -ho haurà pillat?-, veu que pot passar, llença la targeta com si fos un tros de paper inútil i surt fent esses (bàsicament perquè s'havia acostat tant a la vora que si no fot esses s'empotra només d'arrancar). PER FI, SOC LLIURE!!!!

He posat el paperet on tocava, ha pujat la barrera, he arrancat, he arribat fins la rotonda, passo per el carril de l'esquerre (interior de la rotonda) i quan m'hi fixo... La del Mercedes vermell encara esta esperant per entrar a la rotonda, cosa que ha pogut fer en incontables ocasions però no s'ha atrevit a posar primera.

Bé, si heu arribat fins aquí sou "incredibols" i "anvelivabols", perquè us he deixat anar un totxo de collons... Felicitats.

Parides (1)

  1. XD quina tristor de gent, no? Seré, jo, en un futur proper, una d'aquestes aberracions sobre la capa de la terra? No ho sóc ja? XD

Publica un comentari a l'entrada