Pujant al Puigsacalm

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 6/15/2009

Diumenge, 10 del matí, Saccharine, Pucca i un servidor es disposen a pujar el Puigsacalm des de terres barcelonines (total, son un 10 metres dintre de terres barcelonines, però bé... s'ha de dir tot que sinó després surten els "tikis-mikis", jeje).

Anem pujant i ens anem cansant, no fa sol però la xafogor és traumàtica. Pedres, arrels, més pedres i més arrels, el camí té de tot menys terra...

Al cap d'una estona arribem a punts del camí més amples i amb més terra que altres coses, s'agraeix, seguim pujant, travessem un rierol, arbres tallats per aquí, "bichus" terrestres per allà...

No és més que una "caminada", tampoc té massa misteri, fins que arribem als prats prop del cim... Uns prats amb més inclinació que tot el que havíem pujat fins al moment, una putada. Cosa que fa que la Pucca i jo ens quedem allà fent el ronso esperant que el sonat de'n Saccharine (tampoc descobrim res de nou, oi?) torni del cim (que només ens faltaven 20min però n'estàvem fins als mismíssims).

El matí va passant mentre un parell d'essers fan la croqueta,


i jo em paro a pensar perquè si una cama "postissa" és ortopèdica un braç "postís" no és ortomànic. Suposo que és una d'aquelles coses que mai se sabran, no em preocupa.

Al cap i a la fi tot el nostre periple es resumeix en un sol vídeo de segons de duració:


Parides (2)

  1. ja stas borrant la foto k toca xato, ja tardes!!! xD La resta del comentari molt bé, sobretot el resum final jejeje

  2. Brillant vídeo, les croquetes del pal "familia completa y feliz" XD jajajaja
    Que monuuusssss ^.^

Publica un comentari a l'entrada