Sonats de carretera

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 6/03/2009

Emulant les pel·lícules de zombis o a la última de Shyamalan (El incidente), sembla que aquesta setmana hi ha algo a l'aire que torna estúpida a la gent. Suposo que aquest "algo" deu generar-se a l'asfalt calent perquè les burrades que he vist els últims 3 díes han estat, bàsicament, a la carretera.

Us deixo "la traca" de la història. La resta potser les explico algun dia... O potser no.

Dimarts al matí, autopista A7, en direcció nord. A mig camí entre la Nescafe i la sortida de Girona Nord. Un feix de cotxes adelantant camions a pas de tortuga, perquè a l'inici de la cua el que "obre pas" és un altre camió. Una d'aquestes bèsties que va a 101km/h per adelantar a un altre llamp de màquina que va a 98km/h. El que implica que, fent un càlcul ràpid i mental de nivell "super-expert", el maleït camió tardarà al voltant de mig minut a tornar al seu carril.

Durant aquest mig minut pot arribar a passar de tot. I ho sé perquè ho he viscut:

Vaig tant tranquil a 140km/h per l'autopista, sense ningú al meu voltant, veig el "tap" al davant (a centenars de metres de distància) i aixeco el peu de l'accelerador per tal d'adequar-me a la velocitat del grup sense haver de frenar. Quan arribo a l'alçada de tots els cotxes un Seat Altea (monovolum familiar, per qui no ho sàpiga) s'aparta al primer carril per deixar-me passar. Mai habia trobat que un cotxe em deixés passar en una cua, bàsicament perquè era impossible avançar i aquell honorable gest es tornava inútil en realitat. El següent que recordo és estar enganxat al cotxe de davant, que estava enganxat al de davant seu, i aquest al següent... I fins al primer cotxe darrera el camió que adelanta. I aquí les coses es posen "chungues"... El cotxe de davant meu, per avorriment, aixeca el peu de l'accelerador una mica i deixa distància amb el seu precedent, acte que "aprofita" vilment un camió TRAILER per "anar a la deriva sense control" cap al segon carril. Provocant que el cotxe de davant meu estigués a pocs centímetres de rascar la balla de l'esquerra evitant ser envestit lateralment per les rodes posteriors del camió, per després clavar fre, acte seguit freno com no m'imagino que em fes falta mai frenar en una autopista i suposo que tota la cua darrera meu va fer el mateix.

En aquest precís instant, quan la situació està controlada i "no ha passat res" l'adrenalina està sobre màxims, el cor batega al ritme del d'un colibrí nerviós i les ganes d'inflar a osties el camioner superen qualsevol escala de valors que es pogués escriure amb paraules humanes (en la llengua de Mordor "fijo" que tenen paraules per aquestes coses).

Però passa l'inimaginable, el que creus que mai podrà passar després d'un cas com aquests...

Miro per el retrovisor i veig un braç sortir del Seat Altea que molt amablement m'ha deixat passar pocs segons abans, a la ma un pirulo lluminós de color blau. Una ràfega de llums i m'aparto del seu camí, em poso al forat que ha deixat el puto camió. Un parell de ràfegues més i el cotxe de davant meu fa el mateix que jo. Després de 5 segons el camió torna al forat que ha deixat anteriorment (ara molt més ample ja que ningú ha tingut collons a acostar-se al camió "assassí") el cotxe de policia es posa a l'alçada de la cabina del camió i li diuen 4 coses al camioner. El cotxe de policia davant el camió, tots comencem a adelantar i policia i camió parats en una zona "d'emergencies" de l'autopista 500m més lluny.

En un minut he passat de la "ñoña" més profunda, a l'estrès més exagerat i finalment a l'alegria desenfrenada més psicòtica possible. Així, sense demanar-ho i sense imaginar que alguna cosa així pogués passar mai (que casi t'aixafin ja és difícil, però que a més la poli els enganxi ja és de miracle. I si a més els policies s'han portat bé amb tu ja és per fer un puto monument al Monstre Espaggheti Volador)

----------------
Escoltant: Atreyu - Your Private War

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada