Mirades

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 7/15/2009

Aixeco el cap i la veig, darrera el vidre. Un reflexe d'una finestra llunyana només deixa veure la seva silueta. No és la primera vegada que tinc aquesta imatge projectada a la retina, espero que no sigui la última tampoc.

Després de la parida filosofico-lírica el tema "real":

Fa pocs mesos que "la conec" i paro boig. No és una obsessió, ni una fixació, en realitat fora de la feina no em ve a la ment cap paranoia estranya, simplement és veure-la i pensar en ella durant un parell d'hores. La veig cada dia, varis cops, en definitiva: a la feina hi penso sempre.

Per si no fos prou la maleïda és bonica... i em mira. Si, em mira. I jo també al miro a ella. No se si la intenció de les seves mirades és la mateixa que la meva i tal com soc no crec que ho sàpiga mai si no m'ho diu algú altre. Ja ho se, la solució seria llençar-me de caps a la piscina, però no se si em fa por ofegar-me o si em fa mandra haver de nedar, és un d'aquells misteris que mai he aconseguit resoldre. El dia que em tiri sabré si la piscina no té aigua i m'estampo contra el terra, si m'ofego, si em canso de nedar o si em sento com peix a l'aigua.

Però tornant al títol: aquestes mirades son les que em descol·loquen, perquè collons hem d'anar així? Perquè tenim aquests problemes per acostar-nos a la gent? La comparació és bestia, però els animals s'oloren el cul i no passa res i nosaltres necessitem de tot un maleït ritual per aconseguir dirigir la paraula a algú. Nosaltres evolucionem? Realment aquestes mirades solucionen alguna cosa? Jo diria que no, som uns atrassats socialment. Els animals "no socials" son més sociables que nosaltres.

Bé, ja m'he quedat a gust. Ella continuarà passant prop més durant un temps (finals d'estiu... desgraciadament s'acabarà lo bo, segurament) i jo continuaré emparanoiantme com sempre, així que tampoc canvia gran cosa, jeje.

PD: No se si aquest escrit l'he fet per entretindre als meus lectors (3-4 habitants de l'Excalibur i altra fauna autòctona gironina) i riguin una mica amb algo que tots sabem (lligar no és el meu fort) o si ho he fet per desfogar-me. Suposo que deu tenir una mica de cada. Tranquils, us ho podeu prendre en serio o a conya, total no hi he escrit res que no tinguem assumit, oi? xD

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada