Per flipar, n'hi ha que fan gracia, altres haurien de morir

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 7/27/2009

Més inútils a la carretera, dos més per ser exactes (no sé com coi m'ho foto que els enganxo sempre el mateix dia i després "descanso" un temps)

Primerament a 3/4 de 2, sortint de l'autopista a Salt ens trobem amb el mestre dels peatges, l'ésser que, quan va per sortir de l'autopista, un cop la màquina li ha denegat el ticket perquè l'ha posat amb la banda magnètica cap a dalt quan ha d'anar cap a baix, no se li acud res més que tornar a agafar el ticket, fotre'l dintre el cotxe i posar la targeta de crèdit.

Evidentment sense ticket no hi ha res a pagar, així que la màquina li escup la targeta (evidentment). L'home, només veient-lo d'esquenes, ja sembla que està en posició pensativa, imaginant quin pot ser el problema metafísic que envolta la falta de moviment de la barrera. Intel·ligentment (més o menys) torna a repetir el procés: posa el ticket, treu el ticket, posa la targeta al revés (es nota perquè se la mira molt i la gira un parell de cops) i la barrera continua estoicament inmòbil (amb dos collons, si senyor, si els francesos son uns torracollons els catalans els martiritzem, jaja. No ho havia dit, oi? Era Francès).

En un hàbil moviment per part del nostre aspirant a "traumatitzador de gent que fa cua al peatge" se li acud posar el ticket del revés (es nota per com està encorvat). Aquest cop la màquina se li "menja" sense problemes, el tiu s'emociona, es veu com s'ha posat feliç de cop. Agafa la targeta de crèdit i l'introdueix amb tota l'alegría a la màquina... Evidentment s'equivoca, la màquina li escup (aixó és normal, la targeta sempre te la torna, per sort) i el semàfor continua en vermell, alguna cosa va malament. Aquest cop, al igual que en l'anterior ocasió s'imagina que el problema està en la posició de la targeta així que li comença a donar voltes. El problema és que la targeta té 4 possibles posicions d'entrada a la màquina, no vam ser tant desgraciats com per patir-les totes quatre però l'il·luminat si que en va fallar dues i va encertar la tercera, quan ja li quedava poc per triar. Finalment, al cap de 2 minuts (per fer aixó 2 minuts son una eternitat) la cua es va buidar de cop gràcies a la gent que sabíem fer servir la maquineta del peatge.

I ara anem per al segon, el que va aprendre a conduir jugant al Destruction Derby® o al Carmaggedon®. Aquest ens físic me l'he trobat al entrar a l'autovia de Banyoles. Un carril que ve de l'autopista i un carril que ve de Girona s'ajunten i creen l'autovia de dos carrils. Jo soc el que entra per la dreta, ell, amb el seu BMW sèrie 5 (mínim de 35.000€ ) aquesta béstia parda entra per l'esquerra. Darrera seu un camió. Entre els dos carrils hi ha línia continua durant uns 100m per assegurar que tothom té temps d'adeqüar-se a la velocitat i que qui s'hagi de posar a la dreta i qui hagi d'anar a l'esquerra es puguin sincronitzar sense problemes.

Jo anava a 50km/h ells devien anar a 60-65km/h, tant bon punt s'ajunten les dues carreteres (quan tot just comença la linia continua) el molt fill de p*** (no té sentit suavitzar les paraules per aquest cabr**) es fot al carril dret (per el que anava jo) a uns 5m per davant meu i FRENA DE COP!!! Passant a anar a uns 25-30km/h. Imagineu-vos la situació quan fins i tot el camió ha frenat en sec i aixó que el FdP ni tan sols estava en el seu carril, ell podía haver continuat sense problemes.

Sort que al començar a canviar de carril l'he vist massa a prop i ja he frenat perquè sino ara mateix tindriem un BMW Fusion amb mi a urgències per curar quatre talls i alguna contusió (a aquella velocitat gaire més mal no m'hauria fet). I encara més sort que darrera meu no venia ningú perquè després si hauriem pogut tenir problemes de salut greus (i aixó pensant en un cotxe, si és un camió ja em podeu anar a visitar a can Poch)

Després d'aconseguir frenar el camió ha fet llums perquè l'adelantés (aixó és d'agraïr, dintre de les bogeries que fan alguns, els camioners solen ser dels que tenen més seny), m'he posat davant seu i he tocat el clàxon fins que he acabat d'adelantar al BMW, el camioner ha fet el mateix.

Ara mateix estic dels nervis, tinc unes ganes de matar gent que ni us les imagineu... Sort en té el del BMW que no penso deixar el meu cotxe a la cuneta esperant que surti ell per inflar-lo a osties perquè el meu paraigües de pastor no crec que li fes gaire gràcia.

----------------
Now playing: Pain - Clouds of Ecstasy
via FoxyTunes

Parides (2)

  1. com mola tenir alarmes a les 6 del matí i llegir això mentre es reinicia el sistema.....kill'm all!!!

  2. És per donar-lis-ho-lo-la per l'ojete a tots plegats!

Publica un comentari a l'entrada