Sonisphere

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 7/12/2009

On pot triomfar una cançó d'Ennio Morricone a part de les pel·lícules de Sergio Leone?
Doncs on millor que a la intro d'un concert de HEAVY METAL!!!
Si, senyores i senyors, la cosa esta així, 11h de concerts i el mes important es Ennio Morricone...

No, bromes a part, el sentit que aquesta cançoneta de Spaghetti Western triomfi es deu, bàsicament, a que Metallica s'ho va currar molt fent-ne una versió i sentir la original com a introducció d'un concert triomfa es vulgui o no.

De la resta de grups bàsicament en puc parlar poc, a part de petits apunts genèrics com ara que, a part de metallica, no n'hi ha cap que me l'escoltaria a casa "perquè si", simplement a part de 4 cançons saltades, no son sant de la meva devoció.

Del que si puc parlar es de l'organització, de l'ambient i de la sort que vam tenir amb el temps.

  • Tota la tarda ennuvolat, perfecte per no rostir-se i com que no va ploure vam estar de puta mare, be, no va estar sempre ennuvolat, cap a quarts de 8 de la tarda el sol va sortir una estona (l'estona d'anar a pixar) però poca cosa mes.
  • L'ambient? Perfecte, tret dels sonats de torn que creuen que un concert de Metal es un garatge on es fa "punk o hardcore underground"i tothom te ganes de trencar-se el cap. El que si s'agraeix es que hi hagi gent que agafi a un fill de p*** d'aquests pel coll, el deixi quiet com si l'estiguessin apuntant amb una arma i li digui "com tornis a fer això al meu canto prepara't". En aquell moment van desaparèixer els problemes en la zona que estàvem. I qui va agafar al sonat pel coll no era un armari empotrat, era una dona de 50 anys.
  • I l'organització... que podem dir de l'organització... Doncs que l'idea dels tiquets a canvi de moneda per tenir les caixes centralitzades es un gran invent... SEMPRE I QUAN SENYALIS ON VENEN TIQUETS I ELS DE LES BARRES NO SIGUIN UNS INEPTES!!!
I anem als concerts. Pocs grups coneixia jo (saber el que toquen: Metallica, SA, Slipknot i Machine Head; Haver sentit el nom: Lamb of God i Down; la resta no sabia ni que existien) i nomes vam escoltar en serio Slipknot i Metallica.

Slipknot amb el seu espectacle, 9 persones (aquest cop nomes 8 per temes familiars) donen per molt de joc sobre un escenari. Les cançons a part de les 2 mes conegudes (que no en se ni els noms a no ser que els vegi escrits) no en puc opinar "usease" que fins aquí Slipknot.

Metallica, com sempre, METALLICA. El public es seu abans de que soni la primera nota, poden arrancar amb 20 minuts de retard (sobre l'hora bona, no la oficial, que sobre la oficial dels cartellets anaven gairebé 45 minuts tard) i la gent els ovacionarà. Tot i així els seus espectacles ja son coneguts: Pirotècnia, introduccions lentes que ningú sap on aniran a petar fins que exploten les guitarres, la bateria i el baix a base de maltractar-los. I aqui comencen a tocar, amb la veu caracteristica de'n Hetfield, la bona guitarra de Hammet, la hiperactivitat desenfrenada d'Ulrich i la bojeria extrema de'n Trujillo (el moment "rana saltarina" va ser descollonant). Qualsevol sentiment, sensacio o "cosa" que puguis experimentar en un seu concert... O ja ho has viscut o no se't pot explicar. Quan alguna cosa t'agrada es com el sexe, no es pot explicar que passa exactament fins que l'altre no ho ha provat. Aqui lo mateix, jeje.

I finalment us deixo amb un "mix" de dos videos que exemplifiquen perfectament el que es va viure a l'inici del concert:




----------------
Escoltant: Europe - Final Countdown

Parides (1)

  1. Ommmffff, quina emoció! Un dia intens i molt heavy, però molt. A tope amb Slipknot i Metallica. Mort als tiparracos borratxos que només fan que tocar la pera i molestar.
    Molt "incredibol" tot plegat. Surrealista. El paradís i el caos alhora.
    Molta, molta tralla. Felicitats extrema, que repercuteix directament en el meu "mono" personal de voler més concerts XD

Publica un comentari a l'entrada