Ja feia massa dies que estava tranquil

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 8/04/2009

Avui ha tornat a passar. Avui m'han tornat a entrar ganes de matar, i de bon matí.

Sortint de l'autopista arribo al peatge. El tràmit de posar el tiquet, esperar 5 segons i continuar la marxa pot arribar a ser una tasca titànica.

No hi ha cua, màxim un parell de cotxes a cada fila, em col·loco en la fila que només n'hi ha un, pagament automàtic amb targeta, no ha de costar tant (tot i que ja tinc comprovat que a algú li costa més que encertar el fil al forat d'una agulla). El personatge d'avui acabava de posar el tiquet, ara li tocava la targeta, pero quina és la meva sorpresa quan, per la finestra, surt una ma AMB UN BITLLET!!!!

A veure criatura, tu has vist el dibuix d'un bitllet en algun cantó? Només hi ha un dibuix d'una targeta de crèdit. No t'has imaginat per quina raó pot ser?

Quan veu que està fent el gilipolles no se li acud res més que tirar marxa enrere, sense mirar ni avisar, simplement tirant. Fins que no he fet pitar el clàxon no s'ha aturat. Com que el molt inútil devia de tenir pressa ha començat a gesticular com si estigués a punt de morir per culpa meva. Poso marxa enrere, em moc un pam i espero que el de darrera entengui la situació en la que ens trobem. Li costa, no ho acaba d'entendre però no per falta d'intel·ligència sino per falta de consciencia, encara tenia pinta d'anar adormit el pobre. Quan comença a tirar enrere el "segueixo" i el capullo de davant meu tira enrere altre cop com si no hi hagués ningú. Una altra ostia al clàxon i sembla que la única neurona que té ha captat la informació i envia la senyal al peu perquè deixi d'accelerar.

El de darrera meu ja ha sortit del "carril" i pot posar-se a un altre, mentre passava tot aixó un treballador del peatge està "guiant" tota la fila perquè no passi un drama, cosa que tampoc aconsegueix perquè l'únic que li feia cas era jo, que era l'únic que semblava que entenia el que pasava.

Quan el de darrera es posa al carril de l'esquerra em toca a mi acabar de sortir marxa enrere i canviar de carril, però evidentment la cosa no podia ser tant senzilla. El simi que tenia al davant no tenia ganes de ser l'últim (ell crea el problema i encara vol ser el que amb més facilitat en surt? JAJAJA aixó és el que ell es pensa) així que quan jo tirava endarrera ell s'enganxava a mi com una paparra per tal que jo no pogués girar i fos ell el primer en canviar de carril. El del peatge li estava fent senyals de fum gairebé, cardant crits i movent les mans perquè l'inútil es quedés parat i em deixés a mi fer la maniobra per sortir d'allà. Com que ell no volia deixar-me sortir he decidit que jo tampoc el deixaria sortir a ell i he deixat de tirar endarrera. Si vol sortir s'haurà d'esperar.

Un parell de tocs de clàxon perquè vegi que no penso tirar més endarrera, més gestos de perill de mort, el que semblen crits i insults (per un retrovisor a 6m de distància tampoc es pot precisar gaire...) però finalment s'ha hagut de tocar els collons, tanta pressa que tenia? Doncs haver fet bé les coses. Després d'un parell de gestos amb la ma intentant fer-li entendre "tira endavant pq jo pugui apartar-me" l'animal de peülla ampla s'ha hagut de resignar i tirar endavant, acostant-se a la posició on el treballador del peatge estaba a punt de tirar-li una granada de ma perquè deixés de fer l'estúpid.

Quan he aconseguit apartar-me del carril i posar-me al de la dreta el primer que he sentit és una accelerada i unes rodes derrapant. Per desgràcia no he sentit cap explosió ni cap gran topada contra un mur. M'hauria quedat més descansat sabent que aquest ésser no correria per les carreteres durant una bona estona, però no podrà ser, per desgràcia.

PD: Fem una porra per intentar descobrir quan tornaré a trobar alguna cosa d'aquestes?

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada