Girona m'enamora

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/27/2010

I si no m'enamora em posarà berraco. Això és el que suposo que està passant últimament.

Les converses "skaliberes" cada dia son més surrealistes en quan a parides sexuals/escatològiques però coneixent-nos tampoc em sorprèn el més mínim. Ara, lo d'aquesta nit passada ja és desconcertant.

Posem-nos en situació:
Les 2 de la nit, el bar no està ple ni de lluny, però tampoc sembla que estigui "buit" encara. De sobte i sense que s'hagi notat el moment del canvi sembla que falta gent, "què passarà?" es podia preguntar algú (que poguéssim preguntar no vol dir que cap de nosaltres ens importés el més mínim). Acte seguit la nostra amiga Misha es dirigeix sense pressa però sense pausa cap als excusats, però es troba amb un impediment imprevist. Els "desapareguts" estan situats en una posició estratègica que obstaculitza el pas de la nostra aventurera de camí cap al seu objectiu. Mentre deixen aflorar els seus sentiments i la seva passió (sense arribar a obscenitats il·legals en públic) passen olímpicament d'ella i no li permeten un pas agradable per la zona hostil.

Al tornar de la seva important i anímicament dolorosa missió ens informa de la situació de l'enemic i ens suggereix evitar la zona perillosa. Per desgràcia el valerós Pseudo necessitava endinsar-se en les perillositats anteriorment descrites per fer el que la naturalesa ens demana fer al fotre'ns massa cervesa. Evacuar l'excés de líquids per poder-ne veure més, bàsicament xD. Ha tornat, ha sobreviscut, però les imatges de l'horror han imprès en la seva cara un sentiment de dolor.

Passen els minuts i l'armada hostil s'aproxima a la seva posició inicial al cantó de la barra. Ja no son perillosos però continuen fent part de les seves "maniobres". Els nostres ulls s'acostumen a la situació i l'acabem donant per no preocupant.

Cap als volts de les 3 sortim, ens dirigim al cotxe, però... No s'havia acabat. Prop nostre es lliurava una altra guerra, aquest com molt més cruenta, sense miraments cap als possibles damnificats...


Aquí on veieu vam detectar la presencia d'un home. Un home que semblava pixaner, però que va resultar no ser-ho. En un primer moment era estrany, veure un home miccionant de cara al portal és estrany, normalment s'aprofiten les cantonades, columnes, papereres, racons... Després d'uns segons es va solucionar el misteri. De dintre el portal va apareixer una ma a l'alçada de la cintura del protagonista i uns genolls doblegats que no aixecaven un pam de terra. En un moment de creativitat absoluta el nostre sospitós va agafar la jaqueta i la va utilitzar a mode de cortina per dificultar la visió de l'aconteixement, però no va ser suficient perquè la Misha i en Pseudo es poguessin fixar millor en la situació i donar un aprovat a la meva primera impressió sobre l'acte que allà es duia a terme:

SI SENYORES I SENYORS!!! Una "dama" (potser en algun altre moment ho era...) li estava netejant l'arma, desembossant les canonades, repicant el batall o com en vulgueu dir.

Els nostres crits i partides de caixa al uníson van ésser memorables, no se si els vam "tallar el rotllo" o van continuar per feina. Tenint en compte la fred que feia... no crec que els importés gaire

----------------
Escoltant: Bif Naked - Ladybug Waltz

Huevos con aceite

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , , | Enviat a 2/22/2010

Via nopuedocreer.com he trobat una perla de la musica moderna (o no tant moderna, segons es miri)

I us preguntareu d'on collons surt lo de "huevos con aceite" oi? Pos... No haber preguntat:



I ara pensareu "que cabrons aquesta gent que es dedica a tocar els collons i a cantar de puta pena amb els Twisted Sister". Pos ala, una cagada més a la llista de les moltes que deveu portar (perquè sempre us intento enganyar, més que res, jeje). La gent no son uns cabrons, només fan el que diu el cantant:



Au!!! Ves quina cosa!!! Aquesta gent de Nova Pernil Dolç son uns cachondus!!

Només puc acabar dient una cosa: Huevos con aceite... Y jamóóóóóón!!!


----------------
Escoltant: The Cure - Another Day

Chiptunes - Viatjant al passat

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 2/21/2010

Si hi ha una musica que ens porti al passat no és la música màquina del 80, el pop-rock dels 50 o la música clàssica amb algun segle a les seves espatlles.

Totes aquestes músiques ens ho poden recordar però no ens hi transporten, les que realment ho fan son les musiquetes del Tetris, del "comecococs", en Mario tota aquesta colla de jocs que ens han marcat la vida xD

I després d'aquesta desvariada filosòfica més falsa que una moneda de 3€ us deixo uns exemples del que vull dir, musiquetes que no només et fan recordar vells temps sino que et treuen un somriure pensant en lo macu que era tot jugant a aquestes bogeries de jocs:



Després d'això molts han estat els jocs que han gaudit de fama simplement perquè anys després de que tothom els jugués algú va dir "ostia, no me'n recordo del joc però la música era el 'no va mas'".
Per mi un d'aquests ha estat el Xenon 2. Amb la musica techno del moment que ara és tota una frikada.


I arribant a les èpoques actuals, en les quals la joventut ha perdut la possibilitat de disfrutar de tots aquests jocs (bé, la possibilitat no, però de fer-ho en la seva època si...) ha aparegut el que és el fenomen dels "chiptunes" o traduït "a lo castizo" el que vindria a ser les "melodies dels chips". D'aquesta manera la musiqueta feta a base de "casiotone" ressorgeix de les seves cendres per crear nova música o simplement per versionar música "normal" a base de sintetitzador. I aquí arribem al "no va mas" de les virgueries. Mentre que lo normal seria que existissin grups de música el més famòs no son aquests grups (que existir existeixen) sino els grups que es dediquen a fer....

CRACKS I KEYGENS per piratejar jocs i programes!!!!

Si, senyores i senyors, gent que no té més feina a fer que dedicar-se a fer programes per d'altre gent se'n pugui instalar sense pagar xD. Un parell d'exemples (agafats expressament perquè el nostre Deu, Chuck Norris aparegui en aquesta pàgina)


De musiquetes d'aquestes se'n poden trobar a milers de la mateixa manera que hi ha milers de cracks i keygens rondant per internet. Si en voleu escoltar podeu anar a alguna pàgina que els reculli com ara KeyGenMusic o descarregar-ne un recull (amb més de 1000 "tons" en mp3) via bittorrent.

Els que us descarregueu de la web estaran en format original estil "politono". En principi es pot reproduir amb winamp, AIMP2, XMP... sinó a la pròpia web ja teniu links a els programes concrets per cada format.

----------------
Escoltant: Iron Maiden - Sing Of The Cross

Let's Kick some Ass

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , , , | Enviat a 2/20/2010

Acabo de descobrir aquesta película, els trailers no els he ni trobat subtitulats així que... deu ser bastant nova perquè és carn de internet total aquesta peli.

Imagineu-vos la situació: Un pringaillu d'institut s'avorreix (literalment, no és que tingui un trauma ni res, simplement li surt de dins sense pensar-hi) i es fa "super-heroi". Lo que vindria a ser Watchmen pero sense saber-ne xD. Es fa famos i comencen a sortir altres adolescents (i que encara no son adolescents) a repartir justicia per els carrers. El director és britànic, Matthew Vaughn. La seva primera película va ser Layer Cake, que si no l'heu vista ja tardeu, la segona Stardust (entretinguda pelicula d'aventures) i aquesta serà la tercera i tot s'ha de dir... Té una pinta brutal, muajajajaaaa.

Us deixo amb els trailers. Saben de que va el tema s'enten lo que passa, ara les converses son caotiques. La "jerga" dels "barrios bajos" de USA costa un colló de seguir. Si algo no ho enteneu imagineu-vos que hi ha un "fucking" entre subjecte i predicat de cada frase, segurament encertareu aquest "fucking" i en definitiva no fa falta entendre res més perquè tot és conversa de "malotes".

Primer el trailer "normal"


I a continuació la mostra de com una nena de 12 anys pot ser la cosa més basta parlant i la més bestia carregant-se hordes de mafiosos




Apa, que ho disfruteu, jo ho penso fer quan l'estrenin, espero que tardin poc (estrena a l'abril (cerral) a USA )

----------------
Escoltant: Joe Hisaishi - Tatari Gami

Una de gifs

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/19/2010

Ja que a la nostra estimada Misha li va agradar cert mininu fent que "si" amb el cap us deixo anar una tirada d'iconus cutres d'aquests pq rieu o jo que se...

Primer el culpable:


I tot seguit la resta. N'hi ha algun fet per mi mateix, a veure qui ho descobreix xD



----------------
Escoltant: B-29 - Hiroshima

No pirategis 'pofavó'

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/19/2010

Si és que som uns desagraïts, les discogràfiques i estudis/distribuidores de cinema es desviuen per nosaltres i nosaltres els donem l'esquena. Ells que ens ho donen tot i més... literalment:



Si és que de vegades ens donen tantes coses...

QUE N'ACABEM FINS ALS COLLONS, SI PAGUEM PER UNA PELICULA LA VOLEM VEURE!!!!


PD: Imatge trobada no se on per en Saccharine, traduït per mi mateix.


----------------
Escoltant: Teräsbetoni - Metallisydän

Una de música

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/17/2010

Per començar aviso que estic en procés d'aconseguir els 8 primers discos de Máquina Total. Dintre de les coses que he arribat a escoltar per pròpia voluntat tampoc m'estranya que a aquestes alçades tingui ganes de recordar les velles glòries de la música més "chunga" d'algunes èpoques de la nostra curta vida.

I canviant de tema totalment us deixo unes d'aquelles perles que segurament hem escoltat en anuncis, pel·lícules o "a saber on" i que, de vegades, no hem sabut com collons es deia:

Dvorak - New World Symphony - 4t moviment


Wilhelm Kempff - Sonata Claro de Luna

Això si és un pianista i no el puto Richard Kleiderman.

Carmina Burana - O Fortuna

aquest sí que el coneix tot cristo i algú més i tot xD

I la nota friki: Apocalyptica - In the Hall of the Mountain King

(ho se, no és el mateix que una orquestra de 200 músics però què collons això te posa a to igualment)


I prou, que m'ha vingut la vena clàssica però tampoc tinc coneixement sobre el tema així que prefereixo parar a cagar-la xD. Només dir que assistir a un concert d'aquests t'ha de posar la "gallina de piel" (que diria en Cruyff).

Més endavant em sembla que faré un monogràfic sobre Joe Hisaishi i les seves bandes sonores de películes de l'estudi Ghibli, que s'ho mereixen, mare meva si s'ho mereixen.

----------------
Escoltant: Apocalyptica - Refuse/resist

Gats, mininus, kittens

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 2/15/2010

Si és que son macus... No m'he pogut aguantar i he traduit unes quantes imatges de ICanHasCheezBurger (totes menys una, que era prou evident):












Ilusió òptica

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 2/15/2010

Avui, al veure la imatge he recordat com la nostra estimada Misha, un dia, va dir que no podia ser, que aquí hi havía 4 colors: taronja, lila (o com collons en dieu les dones), blau i verd. Aquí la imatge:


(mostra general)


No se si encara opina el mateix o no, però ja que hi soc us deixo la demostració de que no hi ha 4 colors, n'hi ha 3 i prou (zona qualsevol de la imatge augmentada x5):

(mostra detall)

Crying Girls

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 2/11/2010

Per aquí ja hem vist Machine Girl i Robogueisha (ara que hi penso aquesta encara l'haig d'aconseguir i veure-la, si és que ja ha sortit al "mercat") però encara no haviem vist el millor de tot. I no, no és una pel·lícula amb "casqueria", tot i que de fluids corporals tampoc ens en salvem. De què puc estar parlant si no és casquería però hi ha fluids corporals en quantitats industrials? (pot ofendre una mica imaginar-se el següent així que si no us ho imagineu millor, perquè tampoc fa falta)

  • Sexe?
  • Guarrades del tracte digestiu?
  • Competicions d'escopinyades? (Gran Monkey Island)
  • Mocs?

Això últim és més o menys cert però no, el tema va de LLÀGRIMES!!!
I segurament no encertareu mai el guió de la pel·lícula. Un "dramón de cuidao", una comèdia esbojarrada o qualsevol cosa que us imagineu segurament no serà certa perquè, en definitiva la pel·lícula no té un guió definit. El fil connector de la pel·lícula no és res més que mostrar la realitat de 11 noies que per una cosa o altra (ruptures amoroses, emprenyamenta amb la societat, alegria per un amic que es casa...) simplement PLOREN!

Jo no sé què més dir, opinar sobre aquesta "peli" és, com a mínim, agosarat. Però el que està clar és que "estan bojos aquests japos", com diria el nostre gran i estimat Obelix.

Vosaltres enteneu algo? Jo no...

Doló.... Musho doló!!!

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/10/2010

Ho podríem resumir tot en un simple

VAIG ENRAMPAT!!!



Rossa, toca'm a mi!!
Però seria massa simple i perdria la gràcia. El tema està en que durant les últimes setmanes m'he convertit en un puto generador Van de Graaf amb potes i, com diuen els de poble, se m'estan començant a inflar les pilotes (no és més que un cas de física pràctica, quan s'acosta la calor l'aire s'expandeix i les pilotes que semblen desinflades es tornen a inflar... xD)

I quin és el problema de generar electricitat estàtica per un tub? Gastar bromes a la gent pot arribar a ser divertit si no fos perquè no es poden planejar les descàrregues però en general només son inconvenients:

  • M'acosto a la fotocopiadora i AMB LA PANTALLA TÀCTIL foto un "xispassu"
  • Vull moure un ordinador i al tocar la carcassa ja no un "xispassu" sinó directament una descàrrega elèctrica que m'adorm un dit duran un minut ben macu (i no és broma)
  • Poso en marxa el PC, toco el ratolí i... si, ho heu endevinat, "xispassu" al canto...
  • Que vaig a treure/entrar el cotxe al garatge, doncs amb la porta metàl·lica un altre "xispassu"
  • Que trec el paperet del peatge a la màquina... "xispasso" (si, al voltant de on surt el paper hi ha plàstic, però de vegades està enfonsat i s'han de posar els dits al cantó de la xapa)
  • Que poso la clau del cotxe al contacte... "xispassu"
EXTRA, EXTRA!!!!
  • Si vaig de "discoteca" i passa un sonat amb pinta d'haver vegut massa ja a les 12 de la nit mentre estic fent una digievolución a Gusiluz de cuerpo definitivo... Xispita!!! (i posterior cara hiper-rara del ganso en qüestió...)


----------------
Escoltant: Imperia - Raped By The Devil

Masses coincidencies o paranoies meves... Lo típic

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 2/10/2010

Aixó costa més que una alineació dels 9 planetes del sistema solar (ho sento, soc un romàntic, per mi el pobre Plutó encara és un planeta, li he agafat 'carinyu' que voleu que us digui), però jo ho he fet.

Primero us poso en context a qui no sigui informàtic: A grans trets i perquè no ens liem, una base de dades la podem veure com un excel. Cada fulla d'excel és una taula, cada columna és un camp i cada fila és una entrada o línia. Així ja queda més o menys clar, oi?

I ara l'explicacio. Mentre faig un programa que actualitza una base de dades on s'ajunten totes les dades d'inventari de l'empresa, que arriben de "tropecientas" taules diferents i sumen un total d'unes 270.000 entrades. Hi ha un camp que és "quantitat" de peces de roba i si les sumes totes aquestes, a lo bruto, sumen unes 760.000 peces de roba. Passar de tot arreu a una sola taula final tarda un colló i part d'un altre (per no dir tots dos sencers) i de tant en quan, mentre faig proves de velocitat vaig mirant per on para el programa.

I és aquí on apareix la coincidencia més coincident que l'alineació dels 9 planetes (Plutó, t'estimo).

  • Ho miro una vegada i porta 8086 peces de roba (8086 és el "pare" dels processadors que fem servir ara, us sonen el 386 o 486? son fills seus i ancestres dels actuals Pentium, Athlon i demés crialla)
  • Ara miro, no les peces de roba sino les línies processades, i veig 1440. A vosaltres no us diu res però per mi és la resolució de la meva pantalla (1440x900)
  • I finalment la última vegada que ho he mirat (altre cop el total de peces de roba), que ja he passat olímpicament d'entendre-ho: 314160. Si, ja ho se, 3.14160 no és una bona aproximació a PI, o ho deixem en 3.1416 o hi posem 3.14159, però no em podeu negar que no sigui extrany...


Estic d'acord que amb la ma de números que ens envolten és bastant "provable" que en coincideixi algun (telefons, edats, matrícules de cotxes, codis postals, models de cotxes, processadors, impressores, hores, dates, "díes que falten per"...) però collons, que en coincideixin 3... ja és pitorreo, no?


PD: No em feu gaire cas, soc dels que veu una matrícula i n'ha de treure unes sigles i que es posa felíç si alguna d'elles és una burrada sense sentit xD. Les meves paranoies son bastant habituals... bé, què no sabreu vosaltres ja...

Gran dia "musical"

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/06/2010

Avui, dia 6 de febrer ha estat un gran dia en el mon musical. Perquè? us preguntareu, doncs la qüestió és molt simple:

AVUI AXL ROSE FA 48 ANYS!!

Si, ho se, a molta gent li rellisca totalment però potser és perquè falta la millor noticia del dia:

AVUI RICK ASTLEY FA 44 ANYS!!!


Certament, aquesta noticia és tant o més inútil encara, però ho heu d'entendre, és Rick Astley, no hi puc fer mes, i la coincidència amb l'aniversari d'Axl Rose és algo totalment surrealista xD

PD: Us deixo un "premi" que he trobat i m'he descollonat.

----------------
Escoltant: Ayria - 1000 Transmissions

BAZINGA! (Us foteu amb l'spoiler)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , | Enviat a 2/03/2010

Seguint l'entrada de la nostra taxidèrmica preferida us deixo amb lo que ella ha intentat no fer massa evident, jo us ho tiro pel cap i us foteu, perquè és massa divertit com per esperar-me que algun animalot vegi o no el capítol de Big Bang Theory d'aquesta setmana:




EDIT: Sé que potser aixó no ho veurà ningu perquè qui ho hagi de veure ja ha entrat i no espera un canvi, pero bé, ja que parlem de series... Ho havia de posar: