Ostia mama quina por

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 3/26/2010

Ho acabo de descobrir, després de deixar un telèfon sobre una d'aquestes tires de plàstic amb el filferro a l'interior que porten els cables dels carregadors de telefon, cables USB...

M'he cagao de miedo... Simplement. Algo "chungo" de collons. Mireu i cagueu-vos vosaltres també:



No, el telèfon no té cola, velcro, pelusa, ronya, humitat... la explicació ràpida i "dolorosa" és que el telèfon actua com un imant.

En aquest cas és una blackberry però he comprovat que amb el meu HTC Touch Diamond la cosa també passa, però no tant fort i no manté tot el cercle enganxat, només una punta (i acaba caient si l'aixeques tot) Però el tema és que...

SI ALGUN DIA US ENTRA POLS DE FERRO A L'ORELLA I NO TENIU UN IMANT A MA NO US PREOCUPEU, NOMÉS AMB EL MÒBIL EN FEU PROU PER "NETEJAR-VOS-LES"


PD: això només passa amb coses "ferromagnètiques" i per la banda de darrera del mòbil. Per això qui porta arracades/pírcings* no ho nota. Primer perquè no son de ferro sinó alumini, plata, titani... i segon perquè parlem per la banda de la pantalla, no la de la bateria.

*El corrector en català em posa que "piercings" s'ha d'escriure "pírcings"... Estranyament "güisqui" està ben escrit... Quin misteri això de les traduccions "per on em surt dels collons" d'aquests "entesos" de les acadèmies de llengua.

Parides (1)

  1. Imans, enrampades... no estaras mutant? O tu o el teu entron jajaja, algo falla XD

Publica un comentari a l'entrada