Què passa a l'ska?

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 3/06/2010

Si la setmana passada semblava que ens havien ruixat amb hormones (jo com que sempre les tinc a tope no em veig influenciat per aquestes coses xD) aquesta setmana han ruixat a algú amb alcohol. Lo normal és que en un bar la gent en begui, no és cap novetat, però la pluja de dijous nit devia d'estar una mica "carregadeta" perquè lo d'ahir no és normal.

Primer, cap a les 2 de la nit un alegre cavaller es va dedicar a amenitzar la nostra nit amb un recital de cant i ritmes de percussió. Per desgràcia nostra al cap de mig microsegon va deixar de ser un alegre cavaller per passar a ser un "puto borratxo tocaous", el cant es va transformar en crits i els ritmes de percussió en hòsties sense sentit en un tamboret (tot això en mig microsegon, o sigui el temps que va tardar en arribar la senyal elèctrica dels nostres ulls al cervell).

El primer strike el va dur a terme en "Gori" (espero que vingui de Gregori i no pas de Goril·la) apartant-li el tamboret. El segon strike va ser l'abandonament que li vam produir tot el bar i el tercer strike va ser ell mateix, al encarar-se (sense gaire èxit degut a la falta de personalitat que li conferia la "taja") a uns simpàtics i sonats habituals del local (de Salt havia de ser el més sonat, jaja), cosa que li va reportar un "ban" per part dels dos cambrers del local.

Seguidament (molt seguit en realitat, ni 10 minuts devien haver passat) apareix un home. Un ésser d'aspecte demacrat, mala cara, mal caminar, mala punteria (intentant obrir una finestral com si fos una porta...).
Entra, diu alguna cosa als que estan al cantó de la porta, passen d'ell, s'acosta a nosaltres (tot ens passa al cantó, no se com ens ho fotem) i ens demana tabac. Amb ràpids reflexes en Pseudo i jo prenem cura de les nostres begudes, "no tenim tabac" li deixem anar, ell mira una ampolla buida, l'agafa, la veu buida i la torna a deixar. Durant aquest últim tràmit gairebé la fot a terra junt amb una altra ampolla, però per sort no va passar. Les seves mans rascades, amb les articulacions sagnants i amb una aparença molt poc favorable no donaven gaire bones vibracions.
Sense gaire insistència "allò" marxa del nostre cantó. En un exercici d'equilibris casi es menja una barana, aconsegueix arribar a la porta i fot el camp...

Finalment, una cosa que ja no és "dolenta" però que és bastant llastimosa és arribar fins a Mordor a buscar el cotxe i recordar que, al haver vingut abans, el cotxe no el tinc a Mordor sinó a la cova de l'Smaug (per no entesos en la mitologia del senyor dels anells hi posaré noms de països per entendre'ns: Espanya=La Comarca=Ska, Turkia=Mordor=Situació normal del cotxe, Finlàndia=Cova de l'Smaug=Situació del cotxe ahir)

En realitat hi ha una cançó que podria definir la nit d'ahir:



----------------
Escoltant: crystal castles - untrust us

Parides (3)

  1. Duem el gafe a sobre. Cada cop tot és més com una peli molt abstracta, pero molt.
    Podriem fer-ne la peli, però ningú es creuria que està basada en fets reals XDDDDDDD

  2. Si, tant abstracta il·lògica i surrealista com el "videoclip"... No anava tant mal encaminat al pensar que aquesta ¿cançó? podia ser la veu del nostre subconscient xD

  3. Lo lo lo russian song rool... ))

Publica un comentari a l'entrada