No vull morir!!!!!

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 9/07/2010

Si fa unes setmanes vaig canviar la meva opinió i vaig pensar que Mordor ja no era Banyoles sinó que havia passat a ser Vic (la pluja del dia... 22 o 23 d'agost? va ser torrencial), ara estic començant a pensar que Banyoles vol guanyar la partida.

Pluja, molta pluja. Pedra del mida de cigrons i gotes d'aigua de la mida d'un tap d'ampolla (prefereixo que em toqui la pedra que no pas l'aigua casi xD). Llamps que es veuen dins la caixa forta i trons que se senten com si en Barney Gumble deixés anar una de les seves erupcions gaso-bucals amb un amplificador.

Tot ennuvolat, sembla que plourà però res de lo normal. Primer hi ha una baixada de tensió, algú ni se n'adona de lo petita que és, però a la segona... Se n'ha adonat tot cristo!!! 5s amb totes les llums apagades, sort que tots els PCs estan al SAI i 5s aguanta sense despentinar-se. Després comença el recital: Trons, llamps, pedra, el sostre que sembla que ha de caure... Això sembla el dia de la nevada al març, tothom a les finestres pensant "podrem tornar a casa?"

Jo no estava preocupat, no perquè no patís per no tornar a casa sinó perquè la companyia ja m'agradava (ejem... ejem...), així que jo continuava estoicament assegut a la meva cadira, mirant la pantalla i pensant perquè l'spotify, exactament en el moment de fallar l'electricitat, s'havia obert solet i parat la reproducció de la cançó de forma immediata. Però sense perdre la connexió a internet, perquè prement el botó de play va, el cabró, i continua reproduint tranquil·lament...

En un tres i no res... El silenci...

Ha parat de ploure i no ha caigut cap gota més, no ha sortit el sol de miracle, però poc li ha faltat. Ara sembla que de pluja ja falta que en caigui poca... però encara pot atacar una altra vegada... Mentre no m'enganxi a la carretera, jo estaré content.

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada