Fins als collons dels mítes, normalitats i la mare que ho va parir

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , , | Enviat a 1/12/2011

Això de ser informàtic ha estat sempre vist com si fos una feina que es fa i només es pot fer per devoció. No hi ha la possibilitat de fer-la per cobrar o perquè no hi ha res més que sàpigues fer. Si ets informàtic has de saber arreglar vídeos, microones i, si fa falta, una central nuclear.

Això no ho dic jo, ho diu tot deu. Si ets informàtic has d'arreglar l'ordinador dels familiars, amics, veïns, no tant amics, coneguts, gent que passava per allà... A més de saber solucionar els problemes de qualsevol cosa que s'endolli. És igual si és "la picadora Moulinex" o si és un portàtil, si fa llumetes és cosa nostra. Ja pots ser programador que et tocarà agafar el tornavís. Ja pots ser de sistemes que et tocarà "programar" el vídeo de la iaia. I tot això no és més que l'inici del problema, un problema que fins a cert punt tenim assumit però que masses vegades passa tres pobles del que qualsevol persona estaria disposada a aguantar. Aquí comencen els mites, mitjanes i normalitats.

MITES

És per tots conegut el físic i el caràcter d'un informàtic estàndard: Lleig, gras, roba desconjuntada, poca higiene personal, merda tirada al seu voltant i l'únic trajecte que fa és el de l'ordinador al lavabo i l'ordinador a la nevera (com a molt i en casos extrems fins al microones per escalfar un tros de pizza rància).
També coneix tothom els hàbits d'aparellament d'un informàtic qualsevol: son nuls. No s'aparella, no coneix femella fins que la paga i de vegades ni això. El normal és que mori de vell (estrany perquè la figura de l'informàtic no té prou anys com perquè cap hagi arribat a la vellesa) o per problemes cardíacs, sense ningú que plori per ell excepte una mare que va repetint "ja t'ho deia que havies de fer més esport...".
I finalment els hàbits com a dialogant: nuls, o es parla d'informàtica o no respon.

En definitiva, un informàtic podria ser en Gollum pesant 150Kg, per definir-ho ràpid

(SUB)NORMALITATS

Quan parlem d'alguna cosa normal ens referim al terme mig entre tots els extrems, allò que no sobresurt en cap aspecte. Si ets blanc a Europa ets normal, si ets negre a l'Àfrica també, si ets mulato a Cuba ningú se n'adona de la teva presència, si ets immigrant a Salt ni es nota... Tot això és normalitat. Com també és normal que un informàtic estigui podrit de calers (però no érem tant antisocials i impossibilitats socialment?) i no noti una crisi on els únics que no han patit han estat les llevadores i els enterramorts, perquè el seu negoci és el més constant que existeix, que sinó...
Que no us ho creieu? Només fa falta veure aquesta notícia on queda clar que per el fet de ser informàtic nosaltres tenim la vida solucionada, encara que no ho vulguem admetre.
I també és del tot normal el fet que una enginyeria informàtica (només un objectiu) és massa "genèrica" però la de telecomunicacions (de tot i una mica més) és més específica en informàtica.

Per si no ho heu notat tot el que he escrit és exactament el contrari de la realitat.
Un informàtic ara mateix és un dels personatges més normals que hi ha, referint-nos a les aptituds socials i aparença, i un dels més mal pagats del país (dintre del ram dels enginyers, les coses s'han de comparar per el que son, si parlem d'informàtics parlem d'enginyers i aquí som dels més mal reputats, tothom creu que som servents i no ENGINYERS).

Per si no n'hi havia prou que la gent "del carrer" ens prengués per pringats ara fins i tot els jutges es prenen la llibertat de ser uns fills de p*** i uns desgr***** que per no fer ni utilitzen el cervell. Prefereixen valer-se de falsedats i rumors per fer la seva feina, una feina que arruïna vides en qüestió de segons si no es fa bé. Peró clar, com que al jutge que ha dit aquesta parida de proporcions colossals no li caurà un expedient si un "superior" sap que el que ha dit és una burrada... Així estem. Que a més de pringats ens tracten com si la culpa de tot fos nostra.

I després la gent encara s'estranya de l'expressió "d'anar a criar cabres i desaparèixer del mapa".

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada