Muchos hombres sin piedad (o com deixar lliure un ordinador)

Enviat per Marc Cabarrocas | Enviat a , , , | Enviat a 2/17/2011

A la pel·lícula "12 hombres sin piedad" podem trobar un jurat format per 13 persones en les que 12 volen acabar ràpid i tornar a casa i només 1 té el seny de pensar en el que estan fent i jutjar segons les proves i no segons les ganes que tenen de venjança o de, simplement, fer el manta.

El cas a explicar no és precisament un tema d'assassinat, però si que és un tema de llibertats. Llibertats com les que hauríem de tenir de comprar un ordinador amb o sense Windows instal·lat. Llibertat per poder obligar a que ens tornin un cànon que paguem al comprar uns CDs on hi col·loquem treballs, fotos, vídeos... nostres i sense "copyright". Al cap i a la fi, llibertats lògiques que no tenim perquè els que mouen els calers tenen més poder que els que no en tenim.

Doncs un home, un sol home (com en la pel·lícula), ha lluitat contra molts (d'aquí la penositat de títol) perquè els que han de fer les lleis deixin d'estar pensant en quina hora arribaran a casa i pensin en el que els pertoca: les lleis. Aquest home és Josep Jover, llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona. Aquest home ha aconseguit dues coses:

  1. Que el cànon per copia privada es consideri il·legal a Europa (i per tant a Espanya). -Tot i que això no impedeix que es continuï cobrant... altre cop continuen guanyant els que remenen els calers-
  2. Que els comerços estiguin obligats a oferir els productes que no estan lligats a un sistema operatiu per "construcció" sense aquest sistema operatiu.
En què repercuteix la segona sentència? Doncs ben simple, si compres un PC "compatible" no et poden obligar a comprar-lo amb windows. Cosa que obliga a retornar-te els diners de la llicencia.

On està el problema? doncs el mateix que el cànon. Si vaig a MediaMarkt, compro un portàtil i dic que el vull sense windows... m'envien a la merda i els surt més barat pagar la multa que "regalar-me" els diners d'una llicencia que ells no han pagat i li haurien de cobrar al fabricant (ASUS, ACER, Samsung...)

Esperem que algun dia això sigui possible i poguem triar el que realment volguem triar, no lo que ens obliguen a comprar.

PD: Per qui esperi que aixó també passi amb els telefons, tablets, reproductors multimedia... que s'ho vagi traient del cap, perquè aquests aparells no son "compatibles" entre ells, així que no és aplicable.
De la mateixa manera que a Apple no els influeix per res perquè la llicencia d'apple no permet la venta de la seva màquina sense el seu SO o viceversa (en definitiva, un 'Mac' és com una consola a efectes legals)

Font: Sentència

Parides (0)

Publica un comentari a l'entrada